Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

De l'enciclopèdia a Google

Les biblioteques més modernes et faciliten una pantalla i pots accedir a la ‘Viquipèdia’
Actualitzada 29/12/2017 a les 07:07
    Manuel Cusachs
Vaig a la biblioteca Antoni Comas, de Mataró, i busco on hi ha una enciclopèdia i després de fracassar en l’intent ho pregunto a un empleat i em diu que no n’hi ha. Que la biblioteca és jove (té quatre anys), que és un llibre car i que avui hom pot consultar qualsevol entrada per internet, a Google. Vaig quedar com vulgarment es diu, de pasta de moniato. Jo a casa meva en tinc una de ja fa uns quants anys que gairebé no consulto mai. Molt sovint vaig a Google i d’allí a la Viquipèdia, i normalment trobo el que cerco. Jo, que ja soc grandet, m’adono de com han canviat les coses en pocs anys. I per tot plegat em proposo avui parlar-vos de l’enciclopèdia i la seva revolucionària presència en la societat. Vegeu-ne el resultat.
Reculem a finals del segle XVIII, a la veïna França, on s’està gestant la Revolució del 1789. Hi ha una gran efervescència a tots nivells, també entre els intel·lectuals. Els orígens més remots de l’enciclopèdia es remunten a l’any 1728, quan Ephraim Chambers edita la seva Cyclopaedia, la qual inspiraria, anys després, Denis Diderot i els enciclopedistes, que es van inspirar en la idea revolucionària de Chambers i van crear la fita més important del període de la il·lustració d’aquest segle: l’Encyclopédie (1751-1772). Van reunir en una vasta obra tots els coneixements científics de l’època. Aquests escriptors esperaven forjar un poderós instrument per lluitar contra l’obscurantisme que exercien les autoritats polítiques i religioses. Davant de la foscor van obrir les finestres perquè tot­hom pogués saber coses que fins llavors havien de passar el filtre de les autoritats. La majoria de les personalitats culturals de l’època van col·laborar en aquella empresa, entre els quals van destacar D’Alembert, Diderot i Voltaire.
No fa massa anys enrere, quan a hom li interessava una dada d’un personatge, d’un fet històric, d’un país, etc., agafava una enciclopèdia i buscava l’entrada, que li oferia una resposta. Les enciclopèdies solien ser de diversos volums, d’aquí que fos una obra cara. Però enormement útil. Sense moure’t de casa, o de la biblioteca, et podies fer una idea aproximada d’allò que estaves cercant. Avui, amb un simple clic a Google també hi arribes.
He llegit en un diari, recentment, que parla de les enciclopèdies, que eren volums “pesants i cars” i que per això no van ser una lectura popular, és a dir que molta gent no hi tenia accés, però malgrat això amb la seva sola presència van exercir una “influència subversiva”. Algú ha dit que va ser una de les empreses col·lectives intel·lectuals més rellevants de la història de la humanitat. Posaven a l’abast de tothom (si més no dels intel·lectuals més inquiets, que serien els agitadors) conceptes, fets i persones fins llavors reservats a les esferes del poder polític o religiós. Només els religiosos, per exemple, estaven autoritzats a llegir i interpretar la bíblia. Era un monopoli i l’enciclopèdia el va trencar.
A mesura que l’ésser humà arriba a un nivell del coneixement vol seguir pujant l’escala del saber. I l’enciclopèdia era com la barana, els graons que li permetien ascendir sense necessitat de tuteles. A França, melic del món cultural llavors, estava en ple auge del corrent il·luminista, amb unes ganes de saber més i més. L’enciclopèdia, que constava de 28 volums on es condensaven les idees dels més destacats pensadors de la il·lustració.
L’home, l’ésser humà del XVIII, va ser el millor destinatari d’aquella novetat, ja que despullat de les lligadures medievals que d’alguna manera havien condicionat la seva llibertat de pensament i d’expressió, es va abocar, sense reserves, al consum i lectura de les enciclopèdies. Els que hi accedien eren una minoria, però es convertien en missatgers, en fars, d’un pensament nou, modern, lliure. D’aquí el que deia Fernando Savater, que només amb la seva existència va ser una eina subversiva. L’enciclopèdia és avui una peça de museu. Les biblioteques més modernes, com la meva, en comptes d’oferir-te-les et faciliten una pantalla i pots accedir a la Viquipèdia a través de Google, que t’ofereix el que demanes i més. La diferència és que mentre que en una enciclopèdia les entrades són fetes per personal expert, erudit, en el qual pots confiar de totes totes, a la Viquipèdia tothom hi pot posar cullerada. Jo m’he trobat en un cas concret de veure una errada i enviar la correcció. Potser temps a venir el resultat final serà més de fiar. L’enciclopèdia d’avui dia evidentment és a internet a través del cercador Google.
Jo m’adono que així com abans cercava una resposta a l’enciclopèdia, avui molt sovint la busco a la Viquipèdia. No tinc, però, la fiabilitat que tenia amb la venerable enciclopèdia. Esperem que els nous Diderot, D’Alembert o Voltaire sabran estar a l’altura de les circumstàncies.
Benvinguda la Viquipèdia i Glòria a l’enciclopèdia!
Etiquetes
  • #1 Metapedia
    (29/12/17 08:12)

    L'any 1900, els Rockefeller es van convertir en propietaris de la Universitat Jesuïta de Chicago i en aquell temps van adquirir els drets de propietat sobre la famosa Enciclopedia Britannica, literalment milers d'anys van ser segrestats i per descomptat "editats". Mai en la història havíem tingut tanta informació i alhora tan falsa.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477