Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Andorrans invisibles

Actualitzada 17/12/2017 a les 06:50
Sortida escolar: mentre els fanals treuen les lleganyes al dia, alumnes i professors ens trobem a la nova estació d’autobusos. El xofer arriba i repassem el programa. Ho té tot controlat. Al bus, els alumnes mandregen, els professors parlem i el conductor fa la seva feina: tot va sobre rodes. Passem la jornada fora i a la tarda ens retrobem a l’autocar i enfilem cap a Andorra. En uns minuts els nanos dormen o s’embadaleixen amb la pel·lícula de la pantalla. Cansats del dia, la conversa entre els profes s’esgota aviat. Em fa l’efecte que tothom dorm i acabo xerrant amb el conductor. Al principi és una conversa que deambula per llocs comuns fins que es posa interessant i aleshores agafa un rumb decidit, com la carretera que s’engorja cap a Andorra.
El xofer m’explica que és llicenciat en biologia marina. Però què fa un biòleg marí a Andorra? Ell encaixa bé la broma sobre la paradoxa de trobar-se en un país sense mar. I com va arribar aquí? Anys enrere va venir a esquiar amb uns amics i es va enamorar de la instructora, que ara és la seva dona. Continuem de broma: qui li havia de dir a un biòleg marí que acabaria enamorat de l’esquí? I respon que finalment no va aprendre a esquiar. Ric i ho anoto tot mentalment: biòleg marí a Andorra; casat amb monitora d’esquí però no sap esquiar. Animat perquè li dic que m’agrada escriure històries com la seva, m’explica la resta: resulta que és un dels submarinistes amb més títols del sud d’Europa i que quan acaba la temporada, deixa el bus i treballa per a museus marins i universitats d’arreu del món com a submarinista d’assistència per a les recerques a les profunditats de tots els oceans. Somrient, em diu que per fi va poder comprar el seu propi veler. Va adquirir-lo a Xile i va dur-lo ell sol navegant pel Pacífic, travessant l’Atlàntic fins al Mediterrani. “La vida s’ha de viure, noi. Se li ha de posar emoció”, conclou amb naturalitat. Arribem a port. Ens acomiadem a l’estació i tothom tira cap a casa seva. És fosc. Fa fred. En aquesta nit de desembre els llums de les cases tremolen a les finestres. Silenci. Quantes persones extraordinàries viuen, treballen i dormen rere les cortines de l’anonimat en el nostre país? Talents oblidats. Herois muts del dia a dia. Andorrans invisibles.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477