Foc i lloc
Un Govern que no defensa el català
L’andorrà ensenyarà menys l’idioma oficial que els altres sistemes educatius
El català és la nostra llengua oficial. Mereix, per tant, una protecció especial per part de l’Estat. Més si tenim en compte que a diferència de l’espa-nyol, el francès o l’anglès, sobre ella planen amenaces importants fruit d’una comunicació global i audiovisual sovint en altres idiomes.
Per això no compartim la decisió de reduir una hora de classe a la setmana de llengua catalana al batxillerat de l’Escola Andorrana. Fins ara els alumnes en feien tres. A partir d’ara, però, només en faran dues. La situació contrasta amb la dels altres dos sistemes educatius del país, on es mantenen les tres. És a dir, a l’ensenyament que depèn directament del Govern, que és qui més obligació té de defensar el català, es faran menys hores que a la resta.
La mesura, pel que hem pogut copsar, ha generat gran preocupació entre pares i mestres. Entenen –i segurament amb raó– que pot provocar que molts alumnes no aconsegueixin durant el seu periple escolar l’assoliment de totes les competències necessàries en el domini de –recordem– la nostra llengua oficial. Ens preocupa com ho fa a la comunitat educativa (pares, alumnes, professors) les faltes d’ortografia, la manca de vocabulari, les construccions gramaticalment incorrectes, entres d’altres, i també l’estudi i coneixement de la literatura catalana.
La llengua és un element clau a nivell identitari. Per tant, la protecció i l’impuls del seu coneixement ha de ser un objectiu ineludible per al Govern. Més encara tenint en compte la feblesa del català en comparació amb altres idiomes. No es pot dir, com va fer el ministre Èric Jover, que la situació és la mateixa que el francès a França. Res més lluny de la realitat. Només cal veure quin és l’idioma de la majoria de canals de televisió, ràdio o publicacions que arriben al país o de les pel·lícules que es veuen al cinema.
Aquesta reducció d’hores lectives és incomprensible. I més encara venint del Govern de DA, tan acostumat –quan els interessa– a embolicar-se amb la bandera i acusar aquells representants de l’oposició que els critiquen i no aplaudeixen les seves accions de ser mals andorrans. Sobta que tinguin tan poca preocupació per una qüestió identitària tan clau com ho és la nostra llengua. A més, sense donar cap explicació raonable ni argumentada.