Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
La vida és com les bosses de mà. Quan més gran, més coses t'hi caben. Jo no vull dues vides, per omplir-les encara de més coses. Vull tenir la lucidesa de destriar el que compta i disfrutar-ho. Amb calma. Si pot ser.
Respondre
Benedetti parla llargament de les p a u s e s. Dels espais en blanc
D'observar-se a un mateix amb calma sense el neguit quotidià. Pren dre te m p s per observar llonça a llonça tal vegada com si fos un carpaccio el nostre te m p s passat etapa per etapa viscuda. No plorant-se les mentides sinó cantant se les veritats.
Potser som la generació del tastet fàcil, dels milers de missatges buits inconsistents retuitejats fins a l'infinit perdent tot el sentit creant-nos una falsa sensació de sentir-nos més connectats que mai. Conexions falsejades. I el nostre temps que passa tan superficialment que maleeixo l'existència dels rellotges, tant de bo em regalessin dues vides.
Noemi va dir..La vida és com les bosses de mà. Quan més gran, més coses t'hi caben. Jo no vull dues vides, per omplir-les encara de més coses. Vull tenir la lucidesa de destriar el que compta i disfrutar-ho. Amb calma. Si pot ser.
RespondreJo en demano dos.La primera era de pràctiques.