x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La seca, la meca i...

Santa Llúcia

Actualitzada 11/12/2017 a les 06:53
Soc una ferma convençuda que els ritus de pas són part indestriable de la natura humana. Ancoratges que ens connecten amb el pas del temps i amb l’entorn, marcant pautes i donant estabilitat al difícil ofici de viure en comunitat. Ritus de pas per arribar a l’edat adulta com el Bar mitsvà jueu o les carrinclones posades de llarg. Ritus ancestrals com les cerimònies que envolten el foc i els solsticis i que es reparteixen no només pel Pirineu, sinó per bona part d’Europa. Santa Llúcia marca l’inici tradicional de les festes de Nadal. Una celebració, que actualment se celebra el 13 de desembre, però que antigament sembla ser que tenia lloc justament el dia del solstici d’hivern. Dia de parar el pessebre. Dies de recolliment davant la nit més llarga i de covar la llum com un bé preuat, que tornarà quan acabi el fred. Òbviament hi ha ritus que han perdut significat i que s’han adaptat als nous temps, com allò de portar els nens amb pantalons curts fins que tinguessin pels a les cames. O d’altres que necessiten noves formes d’expressió que no vulnerin els drets de les nenes, com l’escissió genital femenina. Mentrestant, però, el consum i l’acceleració del dia a dia ens fa posar llums de Nadal al novembre, menjar capó cada setmana i inventar regals per a qui ja està fart de tot. De vegades, enyoro la pausa. Aprofitar que la foscor porta implícita una promesa de llum, i respectar-la, sense forçar que arribi. De vegades crec que amb tantes presses, només fem que anar a cops de cec buscant una Santa Llúcia esquerpa que ens deixa fer mentre mira cap a una altra banda.
  • #3 aucrepuscularº
    (11/12/17 13:56)

  • #2 Noemi
    (11/12/17 10:23)

    La vida és com les bosses de mà. Quan més gran, més coses t'hi caben. Jo no vull dues vides, per omplir-les encara de més coses. Vull tenir la lucidesa de destriar el que compta i disfrutar-ho. Amb calma. Si pot ser.

    Respondre
  • #1 aucrepuscularº
    (11/12/17 07:54)

    Benedetti parla llargament de les p a u s e s. Dels espais en blanc
    D'observar-se a un mateix amb calma sense el neguit quotidià. Pren dre te m p s per observar llonça a llonça tal vegada com si fos un carpaccio el nostre te m p s passat etapa per etapa viscuda. No plorant-se les mentides sinó cantant se les veritats.
    Potser som la generació del tastet fàcil, dels milers de missatges buits inconsistents retuitejats fins a l'infinit perdent tot el sentit creant-nos una falsa sensació de sentir-nos més connectats que mai. Conexions falsejades. I el nostre temps que passa tan superficialment que maleeixo l'existència dels rellotges, tant de bo em regalessin dues vides.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts