Creat:

Actualitzat:

Alguns dels veïns que comparteixen aquesta finestreta ja s’hi han referit durant la setmana. També l’Editorial de dijous passat es va fer ressò de l’informe dels experts que han dictaminat sobre el sistema de pensions de la CASS, amb unes conclusions que semblen una presa de pèl des del moment que admeten que les mesures extremes que proposen només garantirien les pensions fins a l’any 2053, que en una qüestió com aquesta, en la qual convé tenir una previsió fiable a llarg termini, és com dir que són mesures pràcticament inútils. A més, uns dies després es coneixia que sis de cada deu treballadors registrats al país en el darrer mig segle van marxar abans d’un any. Totes dues dades, la rotació laboral i la precarietat del sistema de pensions, mostren que o bé no s’ha entès quin és el problema de fons o, encara pitjor, no se li dona tota la importància que té. Fa l’efecte que des de l’administració s’entén la pensió de jubilació com una mena d’almoina assistencial perquè els padrins puguin anar fent la partideta de botifarra fins que els arribi l’hora d’anar-se’n a l’altre barri. Ben al contrari, resulta que el sistema de pensions és un dels pilars fonamentals de la societat del benestar, i serveix no tan sols per garantir una vida digna als jubilats, sinó també com a via de redistribució de la riquesa social i com a factor dinamitzador de l’economia, com ja va explicar el Nobel en aquesta disciplina Franco Modigliani. Per tant, en lloc d’anar contractant assessors que no resolen res potser fora més intel·ligent, i més honest, plantejar d’una vegada el problema amb voluntat de cercar alternatives serioses abans no sigui massa tard.

tracking