Puig i Cadafalch a la Seu d'Urgell

Fa cent anys justos la catedral de Santa Maria d’Urgell era remodelada en el seu interior per l’arquitecte de renom, en Josep Puig i Cadafalch, que aleshores tenia 50 anys i ja portava tota una meritòria carrera de valorització del patrimoni romànic i artístic al darrere. A la Seu hi havia des de feia una dècada el bisbe Joan Benlloch i Vivó, que tenia, el 1917, 53 anys. El fet que bisbe i arquitecte fossin gairebé de la mateixa quinta, segurament va fer més portadora l’obra de remodelació i en part de restauració de la catedral. Però podem dir també que, de ben segur, la comesa de l’arquitecte Puig i Cadafalch no hauria estat ben reeixida sense l’aportació i col·laboració de qui era un jove capellà de trenta anys, mossèn Pere Pujol i Tubau, fill de Ribes de Freser, que dotat d’una curiositat brillant per la història i acurat recercador, facilità a Puig i Cadafalch tota la informació sobre la catedral i li detallà fil per randa els papers antics que ell mateix estudiava a l’Arxiu Capitular. De l’actuació a la catedral de la Seu d’Urgell, l’arquitecte mataroní n’aprofità de seguida material i imatges per al volum 3 de la prestigiosa Arquitectura romànica de Catalunya, amb el volum 1, L’arquitectura romana; L’arquitectura cristiana preromànica publicat el 1909; el volum 2, L’arquitectura romànica fins a les darreries del segle XI i els volums 3, 1 i 2, dedicats a Els segles XII y XIII. A part de pouar en l’actuació a la Seu d’Urgell i reflectir-ho a Arquitectura romànica de Catalunya, Puig i Cadafalch tingué l’encàrrec del bisbe Benlloch de fer una monografia sobre la catedral, i aquí és on mossèn Pere Pujol resultà eficaç col·laborador i gairebé ànima i actor principal, ja que pràcticament els textos que l’arxiver d’Urgell enviava a Barcelona, de propi redactat o revisats i corregits sobre els de l’arquitecte, eren els que Puig i Cadafalch incorporaria al llibre Santa Maria de la Seu d’Urgell: estudi monogràfic, editat a Barcelona l’any 1918. Val a dir que si en la portada surt només el nom de Josep Puig i Cadafalch, a la primera pàgina hi consta també: Amb la col·laboració de mossèn Pere Pujol, Prev., una col·laboració, repetim, que mereixia per si sola una coautoria que el mateix Puig i Cadafalch hauria pogut proposar en publicar el llibre. De totes maneres, l’aportació de mossèn Pere Pujol a la intervenció de Puig i Cadafalch ara fa cent anys a la Seu, és només un trosset en la seva trajectòria com a investigador, que va desenvolupar de manera acurada, tal com hem dit suara, i amb una capacitat de treball i de documentació digne de tot elogi, a més d’una difusió i divulgació constant al llarg de la seva vida en publicacions diverses. I aquí anem a raure un altre cop en la seva Obra completa, que a cura de Joan Riera i Simó tingué a bé compilar i publicar Bartomeu Rebés a Editorial Andorra l’any 1984.

Del pas de Josep Puig i Cadafalch per la Seu d’Urgell en tenim una excel·lent exposició recordatòria que podem veure a la sala La Cuina, del complex cultural Les Monges, a la Seu. Inaugurada el dia 10 de novembre, la podeu visitar fins al dia 9 de desembre, sota el títol: Una nova catedral: Puig i Cadafalch i les restauracions de la Catedral d’Urgell al segle XX, de la qual en són comissaris la geògrafa i historiadora Clara Arbués i l’historiador Carles Gascón. El resultat és un repàs nítid i molt entenedor de la intervenció de Puig i Cadafalch, però també un exhaustiu i gràfic recorregut per les restauracions que, o bé projectades abans d’ell, com la que ideà una dècada abans Pascual Sanz Barrera, o bé materialitzades a cavall de mitjan segle XX successivament per Cèsar Martinell, Alejandro Ferrant i Francisco Pons Sorolla i Víctor Caballero Urgía. En concordança amb l’exposició, ahir mateix tingué lloc a la biblioteca Sant Agustí, a la Seu, la conferència Josep Puig i Cadafalch, estudiós i intèrpret de l’art romànic, pels historiadors de l’art Rosa Alcoy i Pere Besaran i el proper dia 1 de desembre, festivitat de Sant Eloi, a l’Espai Ermengol podrem escoltar la conferència Mn. Pere Pujol i Tubau, arxiver capitular d’Urgell, coordinador de la restauració de la Catedral d’Urgell, per la delegada de patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués, i l’historiador Carles Gascón.