Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Una colla d'amics

Actualitzada 15/11/2017 a les 06:42
Ens ha passat a tots. O a quasi tots. No sempre en les mateixes circumstàncies, però sí en circumstàncies força similars. Una colla d’amics. Des de la universitat. O inclús abans. Amb el pas de la vida, el grup s’ha anat ampliant. Els uns, els altres s’han casat. Han tingut fills. Però la colla no s’ha disgregat. Han continuat els sopars habituals, cada trimestre o més sovint. També han compartit vacances o viatges. Per cert, tots no van a l’una. Cadascun té la seva personalitat, els seus costums i les seves opinions. Tot i això, un interès comú, que costa definir, els cohesiona. Però, en el decurs d’un d’aquests àpats tradicionals, es nota una tensió que fins ara mai havia emergit. Alguna discrepància sobre la tria del lloc de vacances. O sobre la repartició de les despeses que comporta. En un primer moment, ningú s’adona que aquesta escletxa és el senyal inequívoc d’un conflicte futur que posarà en perill aquesta convivència històrica impregnada d’un respecte mutu que facilitava l’enteniment dels altres i l’acceptació de les seves diferències. I la cosa es va complicant, fent-se cada dia mes gran aquesta bretxa.
Arribat a aquest punt, s’obren dues vies radicalment diferents.
L’una, no escoltar, no fer cas a aquests que expressen algunes divergències, encara que siguin legítimes. O sigui, forçar la màquina, fer valdre un passat comú que seria intangible i que no es pot tocar de cap manera. Tensar la corda, fins que peti, pensant equivocadament que l’altre trontollarà, que no es voldrà quedar sol, amb les incògnites i inconvenients que això comporta.
L’altra, més amable i pacifica, és fer veure que estimes l’altre, que la colla el necessita, l’escolta i el respecta. Que té el seu lloc dins el grup i que si, en un moment donat, se l’ha pogut menysprear, era un error que s’ha de sanejar del tot. I reiterar-li que fa part integrant d’aquesta comunitat i que ningú el vol apartar. Tot al contrari, se li vol donar el lloc que es mereix en aquesta història comuna que ha de poder continuar. Certament, actuar així és mes difícil. Però, tal com diu la dita, rectificar és de savis.
I així ho haurien d’entendre alguns polítics si eren conscients de les seves responsabilitats.
  • #1 Bulldog
    (15/11/17 16:22)

    Idíl·lica paràbola.
    El problema es produeix quan un dels amics no està d'acord amb gens, acusa diversos del grup, falsament, que li roben, que li oprimeixen i que li esclavitzen i, trencant amb totes les normes que el grup d'amics va establir al seu moment i de mutu acord, decideix anar-se posant les seves condicions de com i que coses es va a portar. O sigui, que es va, si o si.
    La cosa és tan evident que altres grups d'amics que es relacionen amb el nostre grup, li diuen que s'equivoca i li neguen cap suport.
    I, per acabar de complicar-ho, el nostre amic díscol està diagnosticat de doble personalitat, anem, que la meitat d'ell vol quedar-se i seguir sent tan feliç com era.
    Simplificar així un assumpte tan complex demostra poca perspectiva.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477