Danys col·laterals

Ja ho vaig comentar en l’article anterior: “El nostre Govern, calladet estaria més guapo.” Feia referència a la decisió del nostre Govern de no reconèixer la independència catalana o, més ben dit, al fet de fer aquesta declaració. Fins ara érem famosos per fer-nos sempre l’andorrà (és a dir, no ficar-se en res ni complicar-se la vida). Aquesta vegada no han sabut estar callats i davant el temor a les represàlies dels nostres Coprínceps, posicionar-se al respecte, acatant les seves ordres. Ja hem pogut constatar que a les primeres de canvi els danys col·laterals ens afecten, amb els talls de carretera. Fins i tot a les xarxes socials ja es parla de possibles boicots a Andorra. Cada cop tot empitjora en les relacions amb els països veïns, cada cop ens premen més i ens permeten menys. Aviat s’acabarà el xollo del tabac, l’alcohol i altres... Què ens quedarà? Ja va sent hora que comencem a perdre les pors i ens comencem a plantejar la nostra independència, preparant de mica en mica la nostra república. No tot ha de ser sempre impossible. És cert que a moltes persones ja els està bé l’actual situació, ja que en treuen sempre profit, però cada cop aquest profit va minvant. Penso que ja ens hauríem de començar a plantejar d’espavilar-nos sols sense dependre sempre d’Espanya i França. Haurem de buscar noves alternatives? Segur que sí. Haurem de negociar, establir acords? Segur que també. Però també és segur que ens en podem sortir si ho negociem correctament, sense que això provoqui més danys col·laterals. Si fóssim totalment independents potser no ens hauríem de preocupar mai més d’aquests danys col·laterals.