Actualitzada 14/11/2017 a les 21:00
Ja ho vaig comentar en l’article anterior: “El nostre Govern, calladet estaria més guapo.” Feia referència a la decisió del nostre Govern de no reconèixer la independència catalana o, més ben dit, al fet de fer aquesta declaració. Fins ara érem famosos per fer-nos sempre l’andorrà (és a dir, no ficar-se en res ni complicar-se la vida). Aquesta vegada no han sabut estar callats i davant el temor a les represàlies dels nostres Coprínceps, posicionar-se al respecte, acatant les seves ordres. Ja hem pogut constatar que a les primeres de canvi els danys col·laterals ens afecten, amb els talls de carretera. Fins i tot a les xarxes socials ja es parla de possibles boicots a Andorra. Cada cop tot empitjora en les relacions amb els països veïns, cada cop ens premen més i ens permeten menys. Aviat s’acabarà el xollo del tabac, l’alcohol i altres... Què ens quedarà? Ja va sent hora que comencem a perdre les pors i ens comencem a plantejar la nostra independència, preparant de mica en mica la nostra república. No tot ha de ser sempre impossible. És cert que a moltes persones ja els està bé l’actual situació, ja que en treuen sempre profit, però cada cop aquest profit va minvant. Penso que ja ens hauríem de començar a plantejar d’espavilar-nos sols sense dependre sempre d’Espanya i França. Haurem de buscar noves alternatives? Segur que sí. Haurem de negociar, establir acords? Segur que també. Però també és segur que ens en podem sortir si ho negociem correctament, sense que això provoqui més danys col·laterals. Si fóssim totalment independents potser no ens hauríem de preocupar mai més d’aquests danys col·laterals.
Està vostè dient que els corts de la carretera que ens uneixen amb l'Estat veí són una represàlia per la decisió del nostre Govern de manifestar-se a favor de l'Estat de Dret? Crec que amb això dibuixa una imatge venjativa i mafiosa del moviment independentista català.
RespondreAndorra està negociant un avantatjós acord amb la UE que molt probablement mantindrà els seus privilegis sobre el mercat de tabac durant vint anys més. I diu vostè que les relacions amb els Estats veïns empitjoren?
Vostè planteja una república en un País que ha sabut mantenir-se ferm i estable des del 1278? En l'actualitat no es pot “estar sol”, ni els països grans ni els petits. Ser “totalment independents” és una quimera, independents és el que ja som, el seu problema és que potser no depenem de qui vostè vol.
En fi, una llista de despropòsits.