Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats
Eduard López Mirmi va dir..
Gràcies Eduard :)
Robert va dir..
:)* ( I tant que sí)
Moltes gràcies per la citació, però mai no t'ha calgut cap mestre.
RespondrePrimer, felicitats pel premi Tristaina, Noemi! Desprès, m'encanta la última frase del teu article, penso que va d'aixó el periodisme, no sempre però va d'aixó. Repeteixo, felicitats!
Respondre
Benvolguda homenatjada!, quin plaer és llegir-te premiada!. Que sí, que sí,ho saps. Has fet en aquests anys treballs, d'aquells que t'omplen de "orgullo i satisfacción" com diria aquell. D'altres hauràs d'haver-te mossegat la llengua fins a fer-te sang. Per què per entendre'n's el periodisme no passa per la millor de les eres. Està greument malalta, i el que té mèrit és saber empatitzar amb tots els actors dels diferents poders locals i recordar-los que si es passen de la ratlla,la gent no és ximple, no compra el pamflet.Que sí. Handicaps de ben segur els has patit, i hores de treball per poder-los sortejar?, milers.
Vull recordar un d'aquests obstacles sibil·lins que encara distorsionen feines i que no entenen de la guerra dels sexes. La Bellesa. Cuantes vegades haureu escoltat allò de que com està" bona "per això ocupa el lloc en tal o altra empresa.O l'altre, aquell que diu (per no semblar tan masclista en boca d'algunes dones) "uf s'ho té molt cregut" i de fons s'escolta un sorollet de dents serrant... Quan un micro masclisme està tan arrelat en la ment d'una societat cal identificar-lo. He escoltat masses vegades la maledicció de Venus (m'invento el neologisme!) com per no creure que qui treballa incansablement contra el seu handicap resulta que inverteix la maledicció amb escreix i es guanya paraula a paraula un premi a una carrera.
Finalment ja tens possessió d'un llac!, quina sort. Felicitats.
el torbº va dir..Benvolguda homenatjada!, quin plaer és llegir-te premiada!. Que sí, que sí,ho saps. Has fet en aquests anys treballs, d'aquells que t'omplen de "orgullo i satisfacción" com diria aquell. D'altres hauràs d'haver-te mossegat la llengua fins a fer-te sang. Per què per entendre'n's el periodisme no passa per la millor de les eres. Està greument malalta, i el que té mèrit és saber empatitzar amb tots els actors dels diferents poders locals i recordar-los que si es passen de la ratlla,la gent no és ximple, no compra el pamflet.Que sí. Handicaps de ben segur els has patit, i hores de treball per poder-los sortejar?, milers.
RespondreVull recordar un d'aquests obstacles sibil·lins que encara distorsionen feines i que no entenen de la guerra dels sexes. La Bellesa. Cuantes vegades haureu escoltat allò de que com està" bona "per això ocupa el lloc en tal o altra empresa.O l'altre, aquell que diu (per no semblar tan masclista en boca d'algunes dones) "uf s'ho té molt cregut" i de fons s'escolta un sorollet de dents serrant... Quan un micro masclisme està tan arrelat en la ment d'una societat cal identificar-lo. He escoltat masses vegades la maledicció de Venus (m'invento el neologisme!) com per no creure que qui treballa incansablement contra el seu handicap resulta que inverteix la maledicció amb escreix i es guanya paraula a paraula un premi a una carrera.
Finalment ja tens possessió d'un llac!, quina sort. Felicitats.
M'has deixat sense paraules, merla.