Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
De la meva agenda

Paràbola del bus turístic

Un dels millors serveis que el país presta als visitants encuriosits pels tresors andorrans
Actualitzada 12/11/2017 a les 06:55
El bus turístic llueix, amb llum pròpia, en el paisatge estiuenc andorrà. A primera hora del matí viatja amb una mitjana de vint-i-cinc turistes, a la descoberta de la flor i nata del patrimoni d’Andor­ra. El bus turístic és un dels millors serveis que el país presta als visitants encuriosits pels tresors andorrans. Té una de les seves parades al pont d’AINA. Hom s’adona de la seva presència gràcies a les lletres grosses i en color que revelen la seva identitat: bus turístic. En baixa el guia i es dirigeix cap a AINA a cercar les claus de l’església romànica de sant Joan de Caselles. L’església de Canillo segueix al peu de la lletra les recomanacions que ens dona la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) a les trobades sobre turisme religiós: “Que les claus de les esglésies estiguin a l’abast de tot­hom, però sense estalviar als guies un petit esforç per recollir-les.” El petit sacrifici aporta una pausa saludable en el recorregut per tal que els turistes des de l’interior del bus esguardin, observin, preguntin: “Quin sant és el d’aquest oratori?”
“És sant Bernat, patró dels muntanyencs, que assenyala l’itinerari del camí del Gall.” El rètol Aparthotel Els Meners els sorprèn. “Quina paraula tan estra­nya, Meners”, exclama un turista.
“Meners és un mot molt típic andorrà, que vol dir mines de fer­ro, que es troben al coll de la Mina, dessota mateix del pic de la Serrera. D’allí extragueren el ferro perquè el manyà canillenc ens fes l’obra d’art, que és la reixa que admirarem a dins de l’església de sant Joan. Excel·lent obra d’art popular realitzada sols amb foc i martell”, explicava admirat en Cèsar Martinell, arquitecte de la casa dels Russos i deixeble de Gaudí.
El bus turístic recupera el guia i satisfà la curiositat dels clients: “Aquest complex al servei dels infants i joves, la gent gran de Canillo l’anomena Prat de sant Joan. L’església que anem a visitar tenia aquest terreny per sostenir-se i per a obra social.” Els turistes, força sorpresos per les instal·lacions d’AINA i la riquesa de petites realitats que han descobert, han comprès l’entorn de l’església i, sobretot, la seva raó de ser ubicada en aquest hàbitat.
El bus turístic d’Andorra viatja sobre quatre rodes que li fan de talismà.
1. La roda de la Veritat. Pilat preguntà: “Què és la Veritat?” I s’hi girà d’esquena. No ens obsessionem per posseir la veritat. De la veritat tothom en té un tros. La recompensa que rebo d’acompanyar els turistes i pelegrins a sant Joan i a Meritxell són els bocins de veritat que em regalen. Ser turista demana acollir, escoltar, preguntar i, finalment, oferir el meu tros de veritat. La mirada de les persones que acompanyo, m’ajuda a veure’m tal com soc i en què he de millorar. “Sabent que no podem tenir la veritat, el savi té cura d’assaborir el plaer de l’instant que s’escorre entre els dits”, em confia l’escriptora Isabelle Padovani. Els turistes ens alliçonen i ens fan veure sortosament als humans no som homogenis!
2. La roda de la Bondat. Crec en la religió de la Bondat... “Jesús passava fent el bé.” Les caravanes de turistes s’encaminen devers la bondat perquè és l’amor, la fe, la religió. Al guia turístic se li confia el privilegi de transmetre la bondat del país. El pare abat es defensava de les crítiques de posar a la porteria del monestir el monjo de cor més obert i d’intel·ligència més preclara: “El turista s’endú la imatge del monestir que li dona el germà porter, i no el pare abat, a qui sols veuen a les estones de pregària.”
3. La roda de la Bellesa. Hauríem de parlar més extensament d’aquesta tercera roda del bus turístic, la de la Bellesa. La pressa i el maquillatge són pals a la roda de la Bellesa que li impedeixen avançar per la ruta de la poesia. El Papa Francesc confia al periodista Dominique Wolton: “Trouver Dieu dans la beauté, ça, de la route de la poesie, Dieu est un poète.” Quan no hi havia llibres de catequesi, el catecisme eren les catedrals i les quaranta-quatre capelles romàniques d’Andorra. Cada església romànica és un monument a la fe.
4. La roda de la Unitat és la quarta i la més andorrana: Virtus Unita Fortior. Al terme del recor­regut turístic, ja no hi ha turistes. Tots som de casa. Hem gaudit plegats –Louis Lowry escriu: “Les obres d’art, la bellesa, han estat creades per compartir.”–. El Papa Francesc ens conta a Evangelii gaudium, número 36: “Tots tenen el dret de rebre l’evangeli. Els cristians tenim l’obligació d’anunciar-lo sense excloure ningú.”
Meritxell ha participat en la XXX Trobada de turisme religiós celebrada a Múrcia i al santuari de Caravaca de la Creu. Els quaranta-un delegats de les diòcesis de la CEE hem intercanviat vivències i iniciatives. Santiago de Compostel·la ens ha desafiat a Descubre tu camino. D. Francisco Galiana, director del departament de Turisme i Temps Lliure de la CEE, ha posat sobre la taula “la meta on ens dirigim”. Els monjos de Motserrat han compartit el seu camí: santuari, monestir, escolania, museu, cultura, flora, parc natural, acolliment, serveis, pregària. Andorra els ha ofert el bus turístic. I per a les boires, la Llum de la meva Confident des del cimal de Meritxell. La nit? La nit també és el camí! (Koan Zen, segle XI-XII).
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477