Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Paraula i vida

No tot està perdut!

Actualitzada 12/11/2017 a les 06:54
    Mossèn Pepe Chisvert
Arribem al final de l’any litúrgic amb el record especial cap al Cor de Jesús. Finalitzada aquesta VI Setmana de cinema espiritual, cinema amb valors amb més de 2.090 joves participants als cinemes d’Illa Carlemany i a les portes d’una nova edició del Festival de música cristiana Canòlich Music de Sant Julià de Lòria, el Senyor s’apropa, ens parla i ens recorda novament: “Endavant. Estigues atent i preparat!”
Enmig del desencant general (no hi ha més que observar el panorama internacional del nostre voltant) s’agraeix una veu, també una mà, que ens convidi a seguir cap endavant. El plor de la humanitat és una constant i, davant aquesta realitat, els cristians, els amics de Jesús hem de ser aquest mocador que eixuga llàgrimes i veu dels que no tenen veu.
No hem de ser pessimistes però tampoc il·lusos optimistes. El Senyor, a l’època que ens toca viure, ens ensenya que la fe es fa més consistent en període de prova. Un pont, recentment construït, demostra la seva fortalesa i la seva consistència quan –com a prova final– aguanta cert tonatge sobre els seus fonaments.
En escoltar l’evangeli d’aquest diumenge no podem menys que exclamar als quatre vents: Déu ens visita i pica a la nostra porta. No tot està perdut!
Ens visita quan, enmig de la desesperança, ens mostra l’oració com a camí de serenitat.
Ens visita quan, en participar en l’Eucaristia, sentim que Crist és l’Aigua Viva que necessitàvem per ser forts enmig del vendaval de la vida.
Ens visita quan moren, externament, persones amb qui ens sentíem units però que, per la fe, sabem que hi ha una resposta més enllà del fracàs aparent.
Avui, com ahir, Déu continua actuant en persona. En milions de persones que, prostrades a ter­ra, senten que la fe els aixeca i els redimeix. Què fem llavors? Per què no es divulga amb tanta força el bé com el mal? Per què la sordina s’imposa sempre al diví i etern i, en canvi, es col·loca amplificador a l’humà i caduc?
Avui, amb l’evangeli a la mà, recordem tantes famílies que veuen els seus fills morts en vida (droga, alcohol, vida fàcil, falta d’horitzons, allunyats de la pràctica religiosa, sense força vital perquè, el futur, no té res a oferir…). Malgrat tot, els cristians hem de repetir una vegada i una altra: no tot està perdut! Déu és aquí.
  • #1 Joan Pujol
    (12/11/17 10:56)

    Moltes gràcies com sempre Mn Pepe per les teves paraules d'ànim i esperança. Sempre ens animes i ens presentes una imatge propera del Déu de l'Amor i de la Vida. Ho necessitem. Molts com tu falten a Andorra. No ens deixis.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477