Cuidar el que és de tots

Tenim sovint la paraula civisme a la nostra boca per descriure actituds que observem de manera quotidiana. Moltes d’aquestes actituds o situacions formen part de les nostres converses diàries. El civisme, de la paraula llatina civis, designa el respecte del ciutadà per la col·lectivitat en la qual viu, de les seves convencions i regles. Es tracta, doncs, del respecte de la cosa pública i de l’afirmació personal d’una consciència social. El civisme implica, doncs, el coneixement dels drets i deures envers la societat en la qual vivim. De fet, és difícil tenir una convivència pacífica i ordenada sense algun tipus d’educació cívica que ensenyi a entendre i respectar els drets aliens. Aquest procés neix quan es pren consciència del paper que desenvolupa l’individu en el seu entorn físic i social. El civisme és doncs, essencialment, respecte cap als altres. És important, al meu entendre, recordar de tant en tant aquesta noció, ja que malauradament en el nostre dia a dia veiem constantment actes que podem considerar incívics. Ho vam viure fa dies sense anar més lluny a Escaldes-Engordany amb les destrosses ocasionades a diferents aparcaments situats prop de zones d’oci nocturn. Uns desperfectes causats en gran mesura per ciutadans del nostre país. És un dels molts exemples que si pensem una mica podríem trobar. Segurament hi ha moltes actituds que sense ser tan extremes com la destrossa d’elements d’un aparcament tampoc podríem considerar modèliques. Penso molt especialment en el comportament d’alguns ciutadans amb els excrements dels seus gossos. Crec que val la pena recordar que cuidar l’espai públic millora, sense cap dubte, la nostra qualitat de vida. I sobretot, val la pena que tots reflexionem, de tant en tant, si tenim una actitud cívica en el nostre dia a dia. Segur que tots coincidirem que cuidar allò que és de tots hauria de ser una de les nostres prioritats com a ciutadans.