La violència comença aviat

“La violència comença aviat.” Aquesta frase resumeix el dar­rer informe de l’Unicef, Una situació habitual: violència a les vides dels infants, que ens situa davant d’una realitat crua poc explicada i massa silenciada. L’estudi quantifica l’inquantificable: a quantes bufetades, crits, insults, agressions i abusos sexuals s’enfronten milions d’infants cada dia, i confirma que la violència contra els infants comença molt aviat i gairebé sempre de mans dels que són responsables de la seva protecció i cura. Més tard, s’hi sumaran companys de col·legi, parelles, professors, entrenadors o altres familiars. Rostres habituals i llocs quotidians que representen un perill més real que qualsevol dels seus malsons. 3 de cada 4 infants de 2 a 4 anys són habitualment víctimes d’algun tipus de disciplina violenta per part dels seus cuidadors. Violència que 1 de cada 4 adults justifica, que no discrimina entre llars riques o més desfavorides i que els fa sentir mereixedors o fins i tot culpables de la violència que pateixen. Encara hi ha 732 milions d’infants en edat escolar vivint a països on el càstig físic a l’escola no està completament prohibit, amb mestres que els apliquen o companys que els agredeixen o assetgen. Són dades globals però ¿i a Andorra? Segons el darrer Observatori de la Infància, el 2016 es van identificar 5,8 casos per cada 10.000 de menors víctimes de violència en l’àmbit familiar i 38,8 per cada 10.000 d’adolescents víctimes de violència psíquica o física en l’àmbit escolar. Conèixer la magnitud del problema és el primer pas per aturar-lo. Però lluitar contra aquest problema necessita el compromís de tots, a diferents nivells. Per això, cal que els governs creïn lleis que protegeixin la infància i que penalitzin qualsevol forma de violència, així com polítiques i mecanismes per fer complir aquestes lleis. I també cal que individualment, ho reconeguem, ho denunciem, ho aturem i no ho callem.