Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
la seca, la meca i...

Vida

Actualitzada 06/11/2017 a les 06:56
Com deia Biedma: “Que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde.” És quan comences a dibuixar buits al teu voltant que t’adones que el temps degota indiferent al que et passa, fins que la mort t’abassega sense gaires miraments. A alguns amb més fúria, a contrapeu, a mig camí. D’altres, fins ara, la deixem fer, a tocar de casa, sense tenir consciència del pas de les hores. Tant és. No sabem quant temps tenim, però sabem que és limitat i que és més fàcil viure quan tot té un sentit. Reconec que una visió espiritual de la mort ajuda a entendre la vida. I a l’inrevés. Però el misteri continua sent íntim i personal. I el tema, el darrer tabú de la nostra societat: una comunitat consumista, superficial, que venera la joventut i mesura l’èxit en el nombre de seguidors a les xarxes socials. Seguim el joc. Tot va bé. Sempre va bé. Les relacions sovint són també epidèrmiques i de portes enfora. Tuiteges acudits, comparteixes fotografies i respons WattsApps fent creure que enga-nyes tothom posant dues emoticones somrients, però quan ningú no mira, et quedes sol amb tu. Fet i fet, l’únic qui t’acompanyarà sempre. Ens costa encarar la vida. La nostra vida. Les nostres petites i grans misèries, les que ens fan simplement humans. Ens és massa fàcil fugir a realitats paral·leles i fer veure que la felicitat està en un nou mòbil, en els likes de les fotos a l’Instagram del darrer viatge, un nou amor, una casa més gran o més feina a fer. Amb regust de panellets, i amb una serenor balsàmica escolto Biedma que em diu: “envejecer, morir, es el único argumento de la obra.”
Etiquetes
  • #1 Miloca
    (06/11/17 09:29)

    Crec que l'argument de l'obra és molt més variada. Per ser conscients de la nostra fi, necessitem contínuament estímuls per reconèixer-la i aprofitar-ne l'entretemps. Suposo que és per això tenim sana i curiosa per saber com va morir tal o pasqual. Algú n'aplicaria un altre adjectiu; però no hi estic d'acord.
    Però com et deia; l'argument de l'obra és molt més ampli del que ens diu Biedma. Mentres no succeeixen els dos grans moments vitals d'un ésser, els petits gestos d'aquesta vida són monuments a la teva existència. La vida és plena de petits gests. L'únic que potser no en som conscients i ens passen per alt.
    Aquell dia que per protegir una altra persona vas decidir dir que no, amb el dolor i la tristor que comportava. La sopa més meravellosa i extraordinària que vas perdre després de recollir xapapote durant una setmana menjant pa de xicle en forma de bocata, i aquell mateix dia entre homes i dones vestits de forma apocalíptica en un mar de brea vas ser conscient de la preciosa versió dels humans.O tal vegada el dia que vas mirar als ulls d'un altre i no podies verbalitzar cap paraula, totalment desarmat sols observaves allò que mai podries obtenir.Tu!, aquell que sempre tenia l'última i anginosa paraula! .
    Parlem de com envellir de com afrontar l'últim i preciós moment. Però sobretot parlem de l'ara i l'aquí

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477