Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Bones notícies al 'Corriere della Sera'

Actualitzada 06/11/2017 a les 06:42
    Manuel Cusachs
Sovint sentim comentaris que la premsa escrita i els altres mitjans de comunicació (tv i ràdio) només publiquen notícies negatives. Quantes vegades no ho hem pensat, quan tenim el diari entre les nostres mans o estem escoltant la ràdio o mirant el telenotícies, que no diuen res de bo. ¿És cert que les males notícies són les que fan vendre diaris o pujar l’audiència? ¿Un diari (ràdio, tv) amb només bones notícies no es vendria? És aquest un dilema que ens apel·la als periodistes directament. Es diu que algú va voler trencar la dinàmica negativa i va llançar al carrer un diari amb només bones notícies i va haver de tancar per manca de clients. El cert és que massa sovint se sent a dir que els mitjans de comunicació només donen espai a les males notícies.
Ara el prestigiós diari italià Corriere della Sera (Milà) treu un suplement: Buone Notizie, on hi ha només temes positius que parlen de fets i notícies solidàries o que informa sobre activitats del voluntariat. La seva redactora en cap és la periodista Elisabetta Soglio. Aquest suplement, de 36 pàgines, és gratuït i s’adjunta amb el diari. Suposo que els directius han volgut sacsejar el vell i prestigiós diari i treure’s la llufa que només treu notícies negatives. Caldrà estar amatents a aquesta experiència i veure si té la bona acollida que es mereix.
Aquest tema ens permet parlar d’un dels diaris italians amb més prestigi. El Corriere della Sera (de la tarda), popularment més conegut com a “Vecchia Signora” (“Vella Senyora”) és editat a Milà des de l’any 1876 per l’empresa RCS Media Group, fundada per Eugenio Torelli Viollier, i juntament amb La Reppublica és el diari de major tiratge d’Itàlia. El primer número apareix el 5 de març de l’any 1876, amb 3.000 exemplars. El seu fundador va voler que fos un diari dirigit a la burgesia industrial de Milà, la capital econòmica d’Itàlia. El primer número, de només quatre pàgines i un tiratge de 150.000 exemplars va ser fet pel director, tres redactors i quatre treballadors. Els tres redactors, amics de Torelli, foren: Raphael Barbieri, un venecià; Giacomo Raimondi, periodista milanès; i Hector Theodori Buini, natural de Liborno.
En el primer editorial, on es defineix la línia ideològica, es defineix també el nou diari. “Nosaltres també som conservadors i moderats. Conservadors primer, després moderats. Volem preservar la dinastia i l’Estatut perquè van donar a Itàlia la independència, la unitat, la llibertat i l’ordre.” I acaba l’editorial amb unes ponderades paraules en favor de la defensa d’un periodisme basat en la veritat i el contrast. “En els periòdics d’escàndol i calúmnia, substituïm els periòdics de la discussió silenciosa i discutint la veritat fidelment exposada, els estudis de genis, les gràcies decents, aixequem els corrents i les ments, no caurem en la somnolència [...] i no ho dubteu, el Corriere della Sera pot convertir-se en un lloc sense haver nascut d’altres que els adversaris comuns.”
Luigi Albertini hi va treballar des de l’any 1896. El va dirigir de forma solvent durant un quart de segle, del 1900 al 1925, fins a convertir-lo en un dels referents europeus. Fins que Benitto Mussolini, Il Duce, el va intervenir. Ja se sap que les dictadures com la feixista italiana que ell presidia tenen al·lèrgia a la llibertat d’expressió. I la premsa, sense la mateixa, perd tota la seva essència.
Acabada la Segona Guerra Mundial (1939-1945) va tornar a sortir, el 26 d’abril del 1945, però amb un altre nom: Corriere d’Informazione i poc després Il Nuovo Corriere della Sera, recuperant poc temps després el seu nom original. L’any 1973 va patir una greu crisi quan marxa Indro Montanelli amb un grup de prestigiosos periodistes que funden Il Giornale Nuovo.
Tot i que durant molts anys va ser un diari referent de la tarda “della sera” des de fa molts anys surt al matí. El Corriere della Sera ha mantingut el seu prestigi i és considerat un diari referent i el portaveu de la burgesia industrial del nord d’Itàlia. També edita la popular Gazetta dello Sport i posseeix el 45% del capital del diari espanyol El Mundo. Igual que el seu competidor, La Stampa, també està vinculat a la família Agnelli, patrons de la Fiat. I igual que altres diaris italians, el Corriere della Sera edita els suplements Io Donna i Corriere della Sera Magazine.
I a partir d’ara, com dèiem al començament, el Corriere della Sera treu un nou suplement amb només notícies positives, de caràcter solidari i sobre voluntariat. Els lectors d’aquest diari de referència de Milà gaudiran d’una informació d’aquelles notícies que brollin de l’activitat que els milanesos en particular i italians en general generin entorn de valors com ara la solidaritat i també el voluntariat.
Llarga vida a aquesta agosarada iniciativa del Corriere della Sera, que esperem que tingui bona acollida.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477