Creat:

Actualitzat:

He d’escriure un article, però la situació és tan injusta i tan greu que no sé ni per on començar. Podria tractar altres temes, cert: podria celebrar els 50 anys d’Editorial Andor­ra. O podria parlar de Halloween, la castanyada i els panellets. O podria parafrasejar aquell famós article de Larra El dia de difunts de 1836, descrivint un cel de plom i la grisor d’una societat en què els morts dels cementiris són més vius i més lliures que els que surten de les cases en lenta processó per visitar els seus records enterrats. Però tot això seria fugir d’estudi. L’empresonament d’un govern legítimament escollit, les irregularitats en els procediments judicials que porten els advocats a parlar d’indefensió, la feblesa de les querelles dubtosament fonamentades en dret, l’arrogància d’alguns polítics traient pit i recordant que havien advertit els independentistes que els empresonarien (posant en dubte així la separació de poders). No puc no escriure tot això, com tampoc puc ignorar una justícia que es querella contra tuitaires que donen la seva opinió mentre deixa que uns ultres rebentin la porta de Catalu-nya Ràdio, estomaquin gent o entrin en alguna escola (i no és casual que vagin allà on han assenyalat polítics irresponsables i mitjans afins). Com callar quan s’indulta o es retarda l’entrada a la presó a persones amb sentències fermes mentre s’empresonen polítics per les seves idees amb un aute que molts lletrats qualifiquen de vergonyós. No puc no dir res. Perquè parlem dels principis i els valors bàsics de la democràcia que apel·len a qualsevol demòcrata. Més encara si són els nostres veïns, amb els quals ens uneix el territori, la llengua, la cultura, una història compartida i molts llaços familiars. No puc contribuir a normalitzar una situació que no ho és. I això és el que pretenen els mateixos que diuen que no són presos polítics, sinó polítics presos. Doncs no és normal ni ho hauria de ser mai. Es pot estar a favor o en contra de la independència de Catalu-nya. També es poden fer equilibris (a hores d’ara, ben complexos i poc creïbles) per mantenir-se en la tremolosa línia de l’equidistància. Però com es pot defensar una Espanya que aplica la repressió autoritària i que demostra arrossegar greus mancances democràtiques?

tracking