Conèixer les limitacions

Vaig llegir l’altre dia que el nombre de rescats de muntanya a Andorra havia augmentat aquests darrers anys, sigui a l’hivern o a l’estiu. I no es tracta d’un augment poc significatiu, ja que va passar de 106 el 2015 a 123 el 2016 (23%). També cal dir que no crec que aquesta constatació es limiti al nostre petit territori, sinó que es podria perfectament extrapolar a qualsevol lloc del món que gaudeixi d’un patrimoni natural semblant al nostre. Si analitzéssim les possibles causes d’aquest increment segurament trobaríem, entre altres, la mediatització cada vegada més important de les curses i de l’esquí de muntanya, la vulgarització del senderisme, l’abaratiment del material necessari per dur a terme aquestes pràctiques o encara l’anomenat efecte Kilian Jornet, heroi modern dels rècords impossibles i més gran promotor dels esports de muntanya. I no hem d’oblidar la que per a mi és una de les causes més importants, és a dir, la manca de coneixement de l’entorn i de les pròpies limitacions. En efecte, avui en dia, moltes persones pensen (de manera totalment equivocada) que la muntanya és un medi fàcil, i que no cal ni una bona preparació física ni un bon coneixement de les seves característiques per tal de fer excursions, practicar randonnée a l’hivern o participar en una cursa de muntanya. I s’equivoquen totalment, ja que cal conèixer, abans de plantejar-se qualsevol activitat, tot un seguit de coses imprescindibles, com ara la o les rutes que seguirem, la meteorologia, els possibles perills davant dels quals ens podríem trobar (i les possibles solucions que hi podríem donar), el desnivell que haurem de pujar (i si el nostre cos està físicament preparat per fer-ho), etcètera. I per aquesta raó, sovint, cal fer rescats de muntanya, ja que s’infravaloren els perills i es neguen les pròpies limitacions. Crec que seria convenient basar la prevenció en aquests dos aspectes si volem realment reduir-los.