Creat:

Actualitzat:

Els consellers generals fa dies que estem treballant una llei que, al nostre entendre, té una importància cabdal. Es tracta, permeti’ns l’ús del seu nom complet, del projecte de llei de mesures urgents per a l’aplicació del conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat, fet a Nova York el 13 de desembre del 2006. Totes les lleis que arriben al parlament són importants, però aquesta, entenem, mereix una consideració especial per part nostra. I és que el que s’acabi votant al ple tindrà una gran repercussió per un col·lectiu tan sensible com ho és el de les persones que pateixen algun tipus de diversitat funcional, gent per la qual els poders públics estem obligats a tenir una especial sensibilitat.

Mal que ens pesi, el govern de Demòcrates per Andorra, però, no acaba de complir aquesta obligació. La llei que ha tramès al Consell General presenta importants mancances que, si no són resoltes, poden suposar un fre per al correcte desenvolupament al nostre país de les disposicions que estableix el conveni de l’ONU. Deficiències que, des del PS, apostem per corregir i, confiem, que aquesta voluntat sigui seguida per la resta de forces parlamentàries. No en va, i tenint en compte que la legislatura ja s’acosta a la recta final, qualsevol d’aquests dèficits, si s’aprovés el text tal com està, trigaria a poder ser resolt, amb el consegüent perjudici per als membres del col·lectiu de discapacitats.

Del projecte legislatiu en sorprèn que, en molts àmbits, sembli més aviat únicament una declaració de principis i posposi a un i, més habitualment, a dos anys la tramitació de lleis per l’aplicació efectiva de les mesures. Per tant, aquestes quedaran pendents fins ben entrada la propera legislatura.

Un dels punts que trobem especialment xocant és el fet que, malgrat les promeses esbombades no fa tant temps des del Govern, particularment per part del ministre d’Afers Socials, Xavier Espot; el contracte de baix rendiment no s’elimina. Novament, des de l’executiu es tornen a incomplir compromisos clau en l’àmbit social, malgrat que fins i tot, aquest anunci l’havia arribat a esbombar a mitjans internacionals. Malauradament, no és cap sorpresa.

Tenim clar que no podem acceptar de cap manera que una persona, pel fet de tenir una minusvalidesa, percebi uns ingressos substancialment inferiors als que rep qui no té aquesta condició de discapacitat. Gairebé ho podríem considerar una aberració. En què queda aquí el dret a la igualtat? Tenim clar, i així ho hem intentat amb les nostres esmenes, que la llei ha de deixar escrit negre sobre blanc que aquest tipus de contracte no està permès. Per respecte i per dignitat del col·lectiu.

Per a nosaltres també és important que la definició de “persona discapacitada” quedi expressament recollida en la llei. No pot ser que aquesta consideració acabi sent fixada en un reglament i, per tant, depenent del que vulgui fer el govern de torn. La importància i l’efecte que pot tenir aquesta definició per a un gruix important de gent mereix que sigui fixada i aprovada pel Consell General, on rau la sobirania popular. És una forma també de donar seguretat jurídica al col·lectiu. Per cert, també entenem que la condició ha de ser a partir d’un grau de menyscabalament del 33%.

Al nostre entendre, el text també arriba amb mancances importants en àmbits com l’educació o les baixes per maternitat i paternitat, que creiem que han de ser més llargues en el cas que es tingui un fill a qui se li diagnostiqui una minusvalidesa. També volem que les disposicions de la llei s’hagin d’aplicar amb molta més agilitat. No pot ser que, en alguns casos, algunes mesures puguin arribar a endar­rerir-se fins als anys 2020 o 2021. Cal recordar que parlem d’unes persones que, justament, necessiten que aquestes disposicions siguin efectives com més aviat millor.

Parlem, doncs, d’un projecte legislatiu que, de fet, ja ha arribat amb excessiu retard al Consell General. Tard, però també amb mancances que cal redreçar. Altrament, no podrem parlar d’una llei que sigui realment eficaç i que compleixi un objectiu que no podem oblidar: facilitar i millorar les condicions de vida d’un col·lectiu important i que necessita d’una especial cura per part dels poders públics. Al Consell General fa dies que hi treballem per mirar d’aconseguir resoldre les deficiències detectades i que es pugui votar una llei que, realment, ajudi a aquestes persones.

tracking