A poc a poc es van aixecant més veus que reclamen la reforma constitucional amb l’objectiu de posar-la al dia. Quan som a les portes de celebrar el 25è aniversari de la seva aprovació en referèndum es va estenent la necessitat que la nostra carta magna respongui a la realitat social, econòmica i institucional del país, perquè ha quedat caduca. En aquest sentit, és destacable que una persona com Jaume Bartumeu escrigui sense ambigüitats que cal reformar la Constitució perquè portarem un quart de segle sense ni tan sols fer “treballs de manteniment”, cosa que s’està constatant amb el debat sobre les lleis de competències i transferències comunals. I dic que és destacable, perquè el veterà polític va formar part de les comissions del procés constituent entre el 1992 i 1993, i per tant sap del que parla. És bo llegir l’escrit (publicat al BonDia del 10 d’octubre) això sí, passin-lo pel sedàs, perquè com no podia ser d’una altra manera Bartumeu aprofita per carregar durament contra DA. M’hauria agradat més un article acadèmic aprofundint en els aspectes que cal reformar i cap a on s’han de dirigir. El PS també fa dies que reclama obrir el debat de la reforma constitucional. Rosa Gili ho exposava a El Periòdic el 13 d’octubre. No és d’estranyar que les demandes d’aquesta reforma provinguin majoritàriament dels sectors progressistes del país, conscients com són que molts dels avenços en matèria social, lligats també a les reformes d’estructura institucional, estan supeditats al marc constitucional. Vivim en un nou context, social, polític i econòmic, i ens cal que la nostra llei de lleis s’hi adapti.