Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Imparcialitat, alt tecnicisme i humanitat

No puc entendre que un jutge segueixi un camí que, a molts, els recorda èpoques grises del passat
Actualitzada 19/10/2017 a les 20:37
Fa pocs dies, el govern francès va decidir destinar un jove magistrat a unes altes funcions al ministeri de Justícia. Tindrà a càrrec seu una de les més importants direccions d’aquest departament. Aquest jutge, fins ara especialitzat en procediments financers, ha presidit, els últims anys, la sala del tribunal de París que es dedica a aquests temes, força complicats, per cert. La seva designació a aquesta sala ja havia constituït una sorpresa, tenint en compte la seva joventut. Ara bé, també cal reconèixer que aquest jutge sempre ha estat mereixedor de nombrosos elogis. Tant dels seus col·legues, la qual cosa no sempre és fàcil, com també dels advocats, que és encara més difícil. Feia i continua fent la unanimitat de tots els professionals que han hagut de tractar amb ell, ja sigui com a company de feina o, pels lletrats, en el marc de la defensa d’uns clients immersos en uns litigis de gran envergadura i complexitat. Així, fou aquest jutge qui va dirigir el tribunal davant del qual compareixia fa uns mesos un exministre de Finances, que es va veure condemnat a una pena de tres anys de presó per frau fiscal. Els qualificatius dels quals és l’objecte són unívocs en el sentit que tots, sense cap excepció, coincideixen en el fet que aquest magistrat reuneix les tres qualitats imprescindibles en el desenvolupament d’unes funcions tan delicades: la imparcialitat, l’alt tecnicisme i la humanitat.

No entraré, en la present opinió, en cap comparació, atès que totes són odioses. Però, llegint la notícia que acabo de relatar, vaig tenir un pensament per una altra magistrada, que obra més enllà del riu Runer, i que, als meus ulls, personifica l’antítesi del seu company de feina del nord. Certament, no m’atreviré a posar en dubte el seu alt tecnicisme. Juristes més eminents que el vostre servidor es podran lliurar a aquest exercici. Però, no puc amagar que tinc alguns dubtes tant sobre la seva imparcialitat com per la seva humanitat. Aquesta jutge, de forma molt sorprenent, acaba d’innovar en l’esfera del dret modern ressuscitant una categoria de detinguts que s’havia extingit des de fa anys en les democràcies modernes: els presos per les seves opinions. Empresonar dos independentistes que en cap moment han comès cap acte de violència, en un moment tan difícil de confrontació, evidencia, al meu parer, una manca d’imparcialitat total. I com no pensar el mateix quan la mateixa jutge decideix unes mesures cautelars vexatòries en contra de dos mossos d’esquadra, respectats per la feina que han dut a terme en tot moment. Han sabut preservar l’ordre públic, evitant qualsevol enfrontament en el qual es veurien afectats uns ciutadans que desitgen una sola cosa, fer sentir la seva veu. I així han anteposat la seguretat ciutadana als interessos polítics, la qual cosa és el fonament mateix de la feina policíaca. Puc entendre que la Fiscalia, que no és res més que el braç armat de l’executiu, pugui opinar que era necessària la detenció d’aquestes persones. Però no puc entendre que un jutge segueixi aquest camí, que, a molts, els recorda unes èpoques grises, si no negres, del passat.

Respecte a la humanitat, que sempre s’hauria de manifestar en el moment de pronunciar una ordre de detenció, serà suficient recordar que la mateixa jutge manté detingut a Madrid un dels nostres conciutadans, tot i la seva situació familiar extremament complicada. Situació que demostra, sense cap mena de dubte, que el risc de fugida al·legat és totalment inexistent. En conclusió, poca imparcialitat i poca humanitat. I així l’obra de molts altres jutges queda en entredit.

Des que exerceixo l’advocacia, sempre m’he resistit a caure en la crítica dels jutges. Fan una feina difícil i la respecto. Ara bé, aquests esdeveniments em porten a deixar de banda aquesta restricció. El nostre deure, en tot moment, és defensar els principis essencials que han de regir un estat de dret, i això encara que no puguis compartir la ideologia de les persones afectades. Com va dir Voltaire: “Batallaré per defensar que pugueu expressar les vostres idees, encara que no les comparteixo.”
I crec profundament que la justícia s’ha d’apartar sempre de la política, si no perdrà la seva ànima.
  • #2 Bulldog
    (20/10/17 17:01)

    Està clar que el que es reflecteix en la columna és una opinió, ja que no està recolzada per cap fet i opinions podem tenir tots i de tots els colors. Seria interessant repassar l'acte en què s'exposen els fets, subratllo, fets, no opinions, i el raonament jurídic pel qual es determina la presó. Jo no veig a ningú tancat per les seves opinions. Evidentment tampoc veig un tracte "vexatori"? en la presa de mesures cautelars sobre els dos Mossos, que van efectuar, segons la meva opinió, un treball almenys discutible en les tasques encomanades per la judicatura.
    Tampoc em va agradar que es barregessin assumptes diferents, com la detenció d'un ciutadà andorrà que a més pateix una desgraciada situació familiar, per acusar la jutge de poca humanitat. Imagino que el President del Consell d'Administració de la CASS s'haurà vist més d'una vegada en situacions en què la humanitat xoca amb la realitat. Com va dir Montesquieu: la llei ha de ser com la mort, que no exceptua a ningú.

    Respondre
  • #1 Yolanda
    (20/10/17 11:38)

    Totalment d'acord, algú ho havia de dir!
    No sembla que estiguem al segle XXI

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts