Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La seca, la meca i...

Màgia quotidiana

Actualitzada 16/10/2017 a les 07:09
    Noemí Rodríguez
Des de sempre, els éssers humans hem recorregut a la màgia per atraure bellesa i prosperitat. Per espantar els dimonis, per protegir les collites i per conjurar les nits. La màgia és el canal a través del qual el nostre subconscient entra en contacte amb l’energia de l’univers per aconseguir que les forces de la vida conspirin al nostre favor. Sí, ja ho sé que a moltes les van cremar a la foguera per dir aquestes coses. I sí, ja sé també que en l’era de la deessa ciència, tot allò que no encaixa amb el mètode científic és una heretgia. Però, sabeu una cosa? Que també és bonic pensar que hi ha alguna cosa més que s’escapa de la lògica, que hi ha alguna cosa d’inexplicable en les meravelles quotidianes que ens envolten, que podem intentar alterar el que és previsible i mirar de trencar-li la girada a l’estadística i la probabilitat. Avui m’agradaria tornar a creure en la màgia. En aquella màgia que et reconcilia amb els esperits de la natura i amb aquell saber ancestral que perdura en el racó més atàvic del nostre cervell. Per recuperar els ritus que marquen la cadència de les estacions, dels cicles de la vida que ens connecten amb la natura. Recuperar, encara que sigui amb l’excusa de fer un sortilegi inofensiu, algun filtre per trobar temps per a tot, i per a no res. O sigui, que m’he passat el cap de setmana collint herbes remeieres prop d’Engolasters, buscant gripaus i ales de mosca per fer-les bullir sota la lluna plena. I quan ja ho tenia tot, va i descobreixo que la lluna plena va ser fa dues setmanes. En fi, que les bruixes de pa sucat amb oli ho tenim ben cru.
  • #1 au sense pàtria
    (18/10/17 09:34)

    Barcelona 1998 Passeig de Gràcia, recordeu que estava ple d'estàtues humanes?. Una vianant es dirigia tot decidida amb una flor a la mà. Es va parar al seu davant i li va oferir per sorpresa no sols de la resta de passejadors de la via, també per la noia arbre que va somriure i la va agafar. Aquell precís instant que va parar el temps per uns segons a tot un grup de persones era màgia.
    Barcelona 2000 Born. Un noi una taula i un cartell: Escolto gratuïtament. Quantes vegades heu tingut l'oportunitat de buidar el paf, sense que et castiguin ni et qüestionin?. Màgia.
    Barcelona 1999 carrers del Born . Cartells de publicitat amb aquest text: Agafa un somriure.
    Barcelona 1998 carrer del Torrent de l'olla ,un bar de tota la vida tancava, uns avis darrere la barra,i per accident jo vaig arribar per acabar cantant blues amb una trentena de clients de tota la vida i un guitarrista octogenari (crec recordar). Vaig ser la primer client de l'última nit d'aquell forat. Màgia.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477