Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Les set claus

Compartiments estancs

El més important és que el més important sigui el més important
Actualitzada 13/10/2017 a les 20:58
Quan els meus dos fills llegeixin aquesta columna, el seu primer pensament segur que serà, “ja torna a estar el nostre pare amb la seva lliçó de sempre”. Reconec que soc un addicte a la filosofia d’intentar viure en compartiments estancs, i no m’ha donat mals resultats. Es tracta de fer amb la màxima atenció i intensitat allò que estàs fent en cada moment del dia, tancant la porta a interferències. Observem els diferents espais de la nostra vida: la família, les relacions socials, el treball, el lleure, els estudis, el descans. El que sol passar amb certa freqüència és que una d’aquestes àrees sol envair les altres. Si tinc un problema a la feina, ¿com no influirà en altres àmbits de la meva vida? Si he discutit amb la meva esposa, ¿com podré estar de bon humor amb els companys del treball? O si tinc un mal dia en la meva partida de tenis, ¿com no estaré malhumorat amb els meus fills? Podem veure-ho com una cosa normal, però si ho analitzem objectivament, és bastant injust per als altres, però sobretot per a un mateix. I sembla inevitable, però no ho és. Existeix un altre camí. Podem intentar que els diferents espais de la nostra vida es mantinguin en compartiments el més estancs possibles. D’aquesta manera quan tanquem la porta d’un d’ells, allí es quedaran els problemes que pugui haver-hi, i així no contaminaran els altres espais. És possible que no puguem deixar-los allà totalment, però la clau està en el fet que, conscientment i amb força de voluntat, triem que sigui així. Si ho practiqueu, veureu que es pot estar centrat en el lloc i moment present que estàs vivint, independentment dels problemes que puguin existir en els altres espais de la vida. Viure en compartiments estancs, significa gaudir cada moment de la nostra vida a plenitud i amb responsabilitat, i això requereix molta disciplina i domini d’un mateix. I per acabar, una frase sublim: “no hi ha més que tres esdeveniments importants en la vida: néixer, viure i morir. No sentim el primer, patim en morir i sovint ens oblidem de viure”.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477