Llogaters precaris

Darrerament, quan llegeixo les ofertes de lloguer als classificats de la premsa m’esgarrifo molt, ja que sembla que el sector immobiliari s’hagi tornat boig! Us dono alguns exemples: àtic de 3 dormitoris a Andorra la Vella: 1.880 euros; pis de 4 habitacions a la mateixa parròquia: 1.700 euros; casa adossada de dos dormitoris a Sant Julià de Lòria: 1.375 euros. Sembla que cada vegada sigui més difícil trobar un pis o una casa de lloguer a un preu raonable. Fins al punt que alguns prefereixen pagar una hipoteca al banc i comprar directament el bé immoble en lloc de llogar-lo. És el món al revés! En quin país del món surt més a compte comprar un apartament que llogar-lo? Però, més enllà d’aquests preus escandalosos i del poc control d’aquest tipus de mercat per part de les autoritats, em pregunto com avui en dia les famílies que guanyen salaris baixos (i no tan baixos, quan mirem el que es pot arribar a demanar per una casa de 4 habitacions) poden sobreviure quan han de pagar un lloguer. Fent 2 o 3 feines? Reduint el seu pressupost destinat a l’alimentació (menjant menys i/o amb menys qualitat)? Demanant ajudes socials? Suprimint les activitats familiars que impliquen un cost econòmic? Solucions que tenen totes greus conseqüències sobre la salut física i la vida familiar! I aquest problema no afecta pas només les persones que busquen un pis actualment, ja que la llei permet als propietaris que tinguin afany de gua­-nyar més augmentar sense límits el preu del lloguer una vegada s’hagi acabat el contracte (i, si el llogater no hi està d’acord, fer-lo fora i substituir-lo per un de nou). Si les coses continuen així, i si el legislador no intervé ràpidament en aquesta escalada de preus, potser molts de nosaltres haurem de plantejar-nos viure sota un pont o en una tenda de campanya plantada enmig d’un prat a la muntanya, ja que arribarà un moment que no ens podrem permetre pagar un lloguer.