Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Insults

El millor seria que llegissin el ‘Diccionari de renecs i paraulotes’
Actualitzada 12/10/2017 a les 07:02
No recordo qui em va explicar, fa anys, que en el viatge que portava Johan Neeskens a Barcelona després d’haver fitxat pel Barça algun passatger sagnava i una hostessa del vol es tornava boja cridant “cotó fluix! cotó fluix!”. A en Neeskens li va agradar tant i va trobar tan contundent el so d’aquesta exclamació que, quan volia insultar un àrbitre, se’l mirava seriosament i li engaltava un bon “cotó fluix!” tot seriós. No sé si és veritat, però deixa en ridícul els membres del SECA (Sindicat d’Energúmens Comentaristes Anònims) d’aquest diari i d’altres, que sempre repeteixen els mateixos insults barroers i castellanitzats. A veure si els puc ajudar a renovar i catalanitzar el vocabulari i aconsegueixo que mirin d’ofendre’ns d’una manera, si més no, un xic més variada.
El millor seria que llegissin el Diccionari de renecs i paraulotes de Pere Verdaguer, complementat amb els dos volums del Bocavulvari eròtic de Pep Vila i amb la Poesia eròtica i pornogràfica catalana del segle XVII d’Albert Rossich, però com que no estic gaire segura que els llibres siguin el seu fort, els brindo (salut!) un reguitzell d’insults perquè puguin triar i remenar.
Començo amb alguns de senzills perquè els puguin recordar a partir de paraules simples: pallús, tòtil, borinot, porc, bleda, gamarús, bord, capgròs, barrut, galtes, gandul, caganer, bandarra, capsigrany, sòmines... Tot seguit, els proposo escatologies i misèries vàries: capesflorat, cap de xai, torracollons, cagacalces, cagadubtes, pocapena, pocatraça, pocavergonya, mitjamerda... Hi afegeixo més compostos: malcuat, milhomes, setciències, mico filós, pelacanyes, torrapipes, figaflor, pocavergonya, mitjacerilla, aixafaterrossos, curt de gambals, baliga-balaga..., i algunes perles d’una precisió nítida: estaquirot, toix, fleuma, sòmines... I tanco amb les joies de la corona de l’insult elegant: betzol, xitxarel·lo, putxinel·li i tros de quòniam. Però no digueu “cul d’olla”, que us hi jugueu un “merda que t’engargolla!” o “pels teus morros una cagarada molla!”.
I plego. No fos cas que algú m’etzibés aquells versos de Sagarra que diuen: “Ets fresca com una rosa,/ més puta que les gallines/ i pesada com la prosa/ de don Pere Coromines.”
  • #3 Castellano Comunero
    (12/10/17 13:37)

    Molt sobrevalorats estans els llibres quan suposem que llegim més que altres i que, per aixó, tenim més coneixements i EDUCACIÓ que ells. Propi dels membres de la PMGC ( Patronal dels Menyspreadors Gratuïts del Contrari ).

    Respondre
  • #2 Rimentol
    (12/10/17 12:44)

    Gran mal allò de "la Seca, la Meca i la Vall d'Andorra!

    Respondre
  • #1 Membre del SECA
    (12/10/17 11:30)

    És probable que tinguis raó, o potser no, qui sap, pot ser relatiu, però l'assumpte és que a ningú li importa, aquesta crítica és insubstancial, estèril i retòrica, igual és la necessitat d'alguns subjectes de sentir-se importants corregint als altres o fent critiques destructives sense aportar res més que arguments adornats amb frases fetes.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477