Catalunya, el nostre veí

La Roser Carol en la seva emotiva columna de dijous passat exposa que “potser sí que tenim raó els qui afirmem de fa dies que el que passa a Catalunya també afecta Andorra”. No hi ha dubte que ens afecta el que passa al nostre veí, amb qui compartim frontera, cultura i la repercussió de determinats esdeveniments. Els veïns no són desconeguts, són amics o família, sense oblidar que gran part de la població andorrana té arrels catalanes.

Les jornades organitzades per l’ICOM entorn al patrimoni d’entreguerres, han permès analitzar el paper d’Andorra durant la guerra civil espa-nyola, on les mostres de solidaritat que van donar els andorrans en acollir els refugiats han quedat fora de dubte. Independentment del posicionament ideològic, van saber donar resposta a l’impacte humà i econòmic que sobre el territori va tenir la contesa. Els refugiats, procedents preferentment de les comarques veïnes, van trobar l’ajuda imprescindible per continuar el viatge, i fins i tot, aquells que tenien família o amics, poder quedar-se. L’augment de població va obligar a limitar les estades a pocs dies, però gairebé mig miler fixaven la seva residència al país. Aquest contingent, important en relació a la població nacional, es va integrar i va contribuir a la transformació social i econòmica. Un seguit de professionals com metges, advocats, polítics i empresaris van deixar el llegat del seu saber i Andorra va fer honor al seu paper de país d’acollida.

Els bons resultats obtinguts en la rebuda dels refugiats de la guerra civil espanyola van ser fruit de la resposta coordinada del Consell, que va garantir el proveïment del país quan augmentava el consum interior; de l’hospitalitat de la població, que va organitzar xarxes d’acollida; i finalment, de la gestió de la gendarmeria que va garantir la neutralitat d’Andorra i va organitzar l’assistència sanitària suplint les mancances d’una societat de marcats trets rurals, sense les infraestructures necessàries per afrontar el problema. És evident que aquestes circumstàncies van deixar empremta en els que ho van viure i en les generacions posteriors, aconseguint estrènyer els lligams entre les dues comunitats. Per tant, des del respecte, la situació que viu Catalunya sí que ens afecta i la indiferència no hauria de tenir cabuda.