Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
paraula i vida

Col·laborem amb Ell

Actualitzada 08/10/2017 a les 06:50
    Mossèn Pepe Chisvert
El nostre món segueix buscant i conreant, sens dubte, valors típicament cristians com la llibertat, la justícia, la solidaritat. D’això hem d’alegrar-nos-en. Però aquests valors no poden florir en un arbre que ha perdut les seves arrels cristianes. És veritat que es tracta de valors humans, que no són monopoli dels cristians, que estan en el cor de cada home, posats pel mateix Déu. Però són valors fràgils, que fàcilment són víctimes de l’egoisme humà.
La paràbola de la vinya (Mt21,33-43) és en cert sentit una imatge de l’home d’avui que construeix un món d’esquena a Déu. L’home actual fàcilment usurpa el lloc que pertany solament a Déu i s’erigeix ell mateix en amo absolut de la seva vida i de la dels altres. I així ens va.
Déu ens va enviar a Jesús, Déu fet home, per tal que fos la pedra angular de la construcció d’un món de tots, humà, ple de justícia i d’amor. Però l’home descarta aquesta pedra angular i fàcilment construeix un món ple d’egoisme. Podrem anar molt lluny en la construcció d’aquest món o acabarem com la torre de Babel? La nostra cultura i la convivència es basen en una sèrie de valors compartits que tenen un indubtable origen cristià, que fàcilment hem oblidat. L’oblit de la història ens pot portar a repetir els mateixos errors del passat.
Però poden aquests valors seguir florint desarrelats de la terra en què van créixer? Podem quedar-nos amb l’herència del cristianisme sense voler ser i viure com a cristians? La història està mostrant com en perdre’s el sentit de Déu es perd també el sentit de l’home. Voler organitzar la societat com si Déu no existís, porta a organitzar-la com si l’home, la justícia i l’amor no existissin. La vida social i econòmica llavors ja no està al servei de tots els homes, sinó al servei del lucre i guany d’uns pocs.
Per què el món té por de Crist? Alguns veuen en Ell una amenaça per a la llibertat de l’home. És veritat que moltes vegades en nom de la fe cristiana l’Església s’ha oposat a les veritables llibertats. No ho podem negar. És necessari demanar perdó per això i evitar que es repeteixin aquestes situacions. No tinguem por. Obrim les portes a Crist. Com Crist obrim les portes a tots els homes, i especialment als més febles.
Celebrar l’eucaristia significa asseure’ns tots a la mateixa taula entorn de Jesús, model d’una humanitat nova, que ens allibera de tot el que d’inhumà hi ha en el món i en la història. Col·laborem amb Ell per implantar un Regne nou centrat en l’home amb justícia i amor com a fills de Déu i germans en Crist.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477