Paraula i vida
Som coherents?
Les paraules cal acompanyar-les amb obres. Els principis, amb una conducta coherent
Cal conèixer la veritat, anunciar-la i, sobretot, viure-la.
“En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: “Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: fill meu, ves a treballar a la vinya, avui. Ell respongué: no hi vull anar. Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: hi vaig de seguida, pare. Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia? Li responen: el primer.”
Fa la impressió, en acabar de llegir aquesta paràbola, que el pare en tenia un bon tip amb aquell parell de xicots. Un era treballador, sí, però mal educat i desagradable. L’altre, amb molt bones paraules, però dominat per la mandra. Un panorama per desanimar. Amb tot, del que estic segur és que el pare se’ls estimava tots dos, tot i els seus defectes. I tenia una infinita paciència amb ells.
Mirem-ho d’una altra manera: la paràbola ens parla d’un pare que té dos fills penedits. Ja és una creu tenir un fill que sempre et diu que sí però mai fa el que li has dit. Com ho és tenir un fill que sempre et respon bruscament amb un no.
Tots dos se’n penedeixen:
–el primer, de la negativa (se’n penedí i va anar a la vinya).
–el segon, del sí que ha dit (no va anar a la vinya).
El pare de la paràbola representa Déu. Els dos fills som els homes. La vinya és el regne de Déu, la comunitat cristiana.
La paràbola de l’evangeli d’avui obre la porta a totes aquelles persones que, en un primer moment, han viscut despreocupades de Déu però que finalment creuen i es converteixen. I és una condemna decidida dels fariseus de totes les èpoques que tenen la Llei de Déu a la boca però són rebels en el seu cor i en la seva vida. De tots aquells que viuen només de paraules, de fórmules més o menys ben apreses, de professions solemnes... però estan buits de fets convincents.
Les paraules cal acompanyar-les amb obres. Els principis, amb una conducta coherent. Els ensenyaments, amb l’exemple personal.
Cal no solament conèixer la veritat, pensar-la i anunciar-la, sinó, sobretot, viure-la.