La motxilla del curs 2017-2018

Hi ha una dita que resa: “Durant els anys de vida que el bon Déu ens faci do, tenim la missió de plantar un arbre, d’escriure un llibre i d’engendrar un fill.” L’encàrrec del Creador m’ha estat fàcil. He plantat a l’hort de la Gavernera d’AINA un pruner, una pomera i, darrerament gràcies a la gentilesa de l’amiga Roser, un arbre provinent de l’Iran que floreix a l’hivern, malgrat la neu, com ho va fer la gavernera. Els darrers tres llibres que he escrit porten els títols de: Vivències meritxel·lianes, 50 anys de tu a tu des de Canillo i Petita història de Meritxell. Si visiteu la sala dels Pariatges i el Cau Mossèn d’AINA admirareu les fotografies d’una trentena de nens i nenes dels quals em sento padrí, sense excloure’n cap, dels que no tenen la foto.

Però aquest encàrrec del Creador se’ns complica quan volem actualitzar-lo a la nostra societat. Com ho fem per regar cada dia un arbre? És complicat també, en els moments i amb la tecnologia actuals, trobar una persona que vulgui llegir un llibre i, molt difícil també per a moltes famílies, tenir i educar dignament un fill o net. El dia de la inauguració de la casa de colònies d’AINA, el 19 de juny del 1982, vaig escriure: “El difícil no és fer una casa; és mantenir-la dempeus i vivent.”

Una de les paraules que més em plauen pel meu carisma d’educador és formació. Formar íntegrament la persona, donar-li forma, cos, constituir-la, bastir-la de fonaments culturals, espirituals, evangèlics i d’habilitats que la facin una persona bona, útil, feliç. Treballem amb moltes persones diferents a l’escola, a la catequesi, a l’esplai, a les colònies. Hem de conèixer els diferents nivells culturals i socials dels infants que tenim a les nostres mans. Sense aquest coneixement, la nostra tasca és difícil i no donarà el fruit desitjat. El treball ben fet de l’educador li reporta l’èxit i la pau personals, i el bé de la societat.

El ministre d’Educació del govern Macron, Michel Blanquer, confia als periodistes: “Je veux inventer un modèle entre excellence et bienveillance.” L’educació és la primera empresa d’un govern. El seu pressupost és prioritari. Cal assegurar l’eficàcia de la despesa.

El Papa Francesc predica: “Un bon pare sap esperar i sap perdonar des del fons del cor. Certament, sap també corregir amb fermesa: no és un pare feble, complaent, sentimental. El pare que sap corregir sense humiliar és el mateix que sap protegir sense guardar res per a si mateix.”

La qualitat pedagògica del mestre o professor és el factor més determinant. Lluís Vicent escriu: “El paper de tots els formadors condiciona el futur d’una societat. Si no som conscients de l’impacte que el mestre ha d’exercir, continuarem tenint societats on tot és possible.” Recordo amb nostàlgia els meus mestres que, a manca d’excel·lència pedagògica, eren uns bons models –avui en diem referents– per als escolars. Avaluaven de manera inclusiva; el seu saber era pràctic i artesanal, i allò que importava era que l’alumne aprengués a aprendre. Durant els meus 44 anys de professor ho tenia com a divisa: aprendre a aprendre.

AINA ha de ser metàfora de l’educació en el lleure, com a tercera pota del tamboret educacional: família, escola i lleure. Michel Blanquer insisteix: “Notre engagement serà de rester attentif à la qualité des activités periscolaires.” Gràcies a unes colònies, els monitors provoquen que el nen i l’adolescent siguin creatius. La creativitat és el quart valor de l’ADN d’AINA. Fora de la família i de les classes es creen les condicions favorables perquè la mainada aprengui a ser autònoma. Amb tot i això, la pedagoga Anne Coffinier adverteix: “Cal fer atenció perquè hi ha autonomies buides, sense cap sentit.”

Aquesta setmana hem obert la porta del taller de catequesi i el curs de formació permanent dels monitors. Naismith, psicòleg que ensenyava Bíblia i esport, inventor del bàsquet l’any 1891 amb el qual creà més de 1.500 associacions, cercava desenvolupar la personalitat dels joves més del que pot fer un mestre darrere un pupitre. El seu lema era amor al proïsme i conreava les virtuts a través de les convivències esportives.

Acompanyat pels alumnes del col·legi de la Sagrada Família d’Escaldes-Engordany, que han pelegrinat per estrenar el nou any escolar al recer de la Mare i Patrona andorrana, em presento amb la motxilla del curs 2017-2018, davant la Mare de tots i la meva Confident.

De la seva mà oberta recullo per a la motxilla: a) “no cerquis cada vespre els fruits del que has fet, sinó les llavors que durant el dia has sembrat”. b) “Deixa d’esperar la felicitat sense cap esforç”. c) La grandesa no consisteix a rebre honors, sinó a merèixer-los.” (Aristòtil a La revolució de l’ànima, l’any 360 aC).