Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
la seca, la meca i...

Compartides

Actualitzada 25/09/2017 a les 06:46
    Noemí Rodríguez
Soc una ferma convençuda que en cas de separació –si no hi ha cap causa justificada que ho impedeixi– la custòdia dels fills i les filles ha de ser compartida. Però he vist massa sovint, com en moments difícils les persones no sempre saben prioritzar els seus fills per davant de la seva frustració, ràbia o dolor. I així ens va. I el que és pitjor, així els va als nens. És impossible generalitzar, i cada cas és un món, però val la pena perdre uns minuts per fer una reflexió personal profunda sobre el que encara no hem après a fer prou bé i en el dolor que això provoca en els fills. El que els infligim nosaltres, i en el que els infligeixen les institucions amb bones intencions. Els tics culturals adquirits, com que –per defecte– els fills són per a la mare i les pensions per als pares, ens aboquen sovint a pautes predefinides que no prioritzen l’interès de cada infant, sinó la inèrcia del que se sol fer en aquests casos. Situacions com la de Juana Rivas a Espanya, posen sobre la taula la dificultat que tenen actualment molts jutges per discernir entre els drets dels pares i l’interès dels fills. No vull entrar al cas particular. Però sí fer una reflexió sobre com les maneres de fer i els prejudicis mantenen vius alguns comportaments que en última instància fan mal a tothom, i molt especialment als més vulnerables. En cas de violència els fills en són víctimes. Sempre. Encara que no els hagin agredit directament, encara que l’agressor, de portes enfora, sembli una bellíssima persona –cosa que sol passar–. Falta molta pedagogia. I en cas de dubte, aplicar el principi de prevenció.
  • #4 au crepuscular intentant ser diurna
    (25/09/17 13:58)

  • #3 au crepuscular intentant ser diurna
    (25/09/17 13:51)

    Benvolgut eugenèsic. Tant allunyat estic del teu raonament que m'adono que potser passo per alt alguna qüestió important. Relaciones la destrucció de la família amb: el feminisme,la devastació de la imatge de l'home,la llibertat de l'homosexualitat.Per començar. Estem segurs que la família com a concepte està en perill? o sols està obrint un ventall més ampli de possibilitats?. Tal vegada parles del concepte tradicional que al llarg de la història ha funcionat i podem ara ja confessar que "d'aquella manera",i certament la tradició desapareix i amb ella potser alguns ritus,religions? No em voldràs explicar que en realitat el que desapareix és el control del nucli familiar per part de l'església?. Pots assegurar-me que aquestes noves formes de família són menys aptes?, per a qui?, ho podem quantificar realment les opcions i d'on sorgeixen? Podríem obtenir dades objectivables d'aquesta suposat perill que tenen el concepte família de l'església a diferència de les altres?. No em serveix la clama i la dinàmica d'alguns jugant amb la por d'un atac fictici el crec tan allunyat del dogma! de Jesucrist!

    Respondre
  • #2 Eugenèsic
    (25/09/17 11:23)

    Els moviments feministes, la devastació de la imatge de l'home, l'alliberament i "llibertat" homosexual i la introducció de la dona en la societat de béns i consum ens porten a una cruïlla que mai abans en la història s'havia donat ... una programa sistemàtic que té com a objectiu la destrucció de la institució més antiga de la humanitat, la família. En síntesi, és un control demogràfic vestit d'altres intencions.

    Respondre
  • #1 au crepuscular
    (25/09/17 07:53)

    Doncs som dos ferms convençuts de la qüestió decompartir. Clarament comparteixes el moment de la fecundació, no?. De vegades penso que el fet de ser pares o mares no es mesura ni es reflexiona de manera conscient ni meditada. No per tothom. Penso en la importància de portar un altre ésser en aquest món i en la responsabilitat personal que això suposa, quasi diria que no tant amb la parella sinó individualment. Em fas repensar també de cop en el món de les relacions i en com saber triar la parella que de totes entendrà de la mateixa manera les responsabilitats bàsiques (i jo aventuro d'obligatorietat) de la maternitat/paternitat. Parles del cas Juana., ja que hem convides a la "sedició" sols dir que l'estat espanyol en temes de lleis, són uns carques (per dir-ho d'una manera fina). Per tant no sorprèn gens malauradament res del que passa. Però alto!, qualsevol tipus de violència cap als teus propis fills em sembla una aberració igual que entre adults. Falta de cultura?, falta d'educació?, d'empatia? de intel.ligència emocional?. En resum, que ens traguem títols fins i tot per manipular la carn o el peix. Però no per tenir fills?

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477