No veig que intentar ser neutre o equidistant sigui negatiu. Es pot condemnar una reacció desproporcionada per part del Govern espanyol o expresar la preocupació per presions als mitjans de comunicació, etcétera. I al mateix temps criticar la manca de garanties democràtiques amb què s'ha dut a terme una part del procés pel referéndum.
Potser no han dit el que t'hauria agradat escoltar, però això no és motiu per acusar-los de servils o frívols.
Totalment d'acord amb #1. El Serrat no es va mantenir neutral, ni es va rentar les mans, ni es va desentendre. Es va mullar i va prendre partit quan va dir que està a favor dels referèndums però en contra d'aquest. I si està en contra d'aquest referèndum no és per la qüestió en sí mateixa sinó per com s'ha portat a terme des del principi. No entenc els atacs i l'agressivitat contra el Serrat que, simplement, va expressar la seva opinió
He escoltat les declaracions de Serrat i més d'una crónica i no veig la equidistància que dius. Diu que está a favor dels referèndums i que está contra aquest per els condicionants que té; suposo que el sentit del vot de cadascú segueix sent secret. A mi em sembla que s'ha mullat prou bé; una altra cosa és que no digui el que nosaltres volem que digui. I, Llorens, que critiqui als uns i als altres no és ' ' tots al mateix sac ' ', per qué diu els motius de les seves crítiques a cadascun d'ells.
Respondre
Ramon Tena va dir..No veig que intentar ser neutre o equidistant sigui negatiu. Es pot condemnar una reacció desproporcionada per part del Govern espanyol o expresar la preocupació per presions als mitjans de comunicació, etcétera. I al mateix temps criticar la manca de garanties democràtiques amb què s'ha dut a terme una part del procés pel referéndum.
RespondrePotser no han dit el que t'hauria agradat escoltar, però això no és motiu per acusar-los de servils o frívols.
La meva opinió va en la línia d'En Ramón Tena. La equidistància (on està el dimoni en aquest concepte?) des d'Andorra i des dels andorrans penso que és la millor i única posició possible en aquesta crisi oberta. Altra cosa són les opinions personals i passionals que evidentment hauré de respectar. Personalment em quedo i subscric la opinió de la periodista Júlia Otero "La mitad de la ciudadania en Cataluña no quiere la independencia, pero son invisibles para la Generalitat. La otra mitad quiere la independencia, pero la Moncloa los ignora. Unos i otros tenemos mala suerte: Estamos en el momento más delicado de nuestra historia en las manos más torpes. Contra la ley unos, solo con la ley los otros. Mediaocridad peligrosa"