Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
De la meva agenda

El monjo bo i savi. Cebrià Baraut

La seva paraula i la seva mirada transmetien la densitat de la seva personalitat
Actualitzada 24/09/2017 a les 06:54
Dins l’any del centenari del naixement del monjo de Montserrat, Dom Cebrià Baraut, amb les paraules de “gràcies, mossèn Benigne Marquès, per refrescar-nos la bonhomia i la saviesa del monjo de Montserrat, Dom Cebrià Baraut”, el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, obrí l’homenatge que l’Associació de la Gent Gran de Canillo li va retre. I amb l’Associació, tota la parròquia canillenca.
Els membres de l’Associació recordaren els anys 1960, quan el rector mossèn Ventura estava mancat de salut i el monjo de Montserrat –a qui els veïns de Canillo anomenaven amb aquest sobrenom– prestava els serveis dominicals al poble. La seva cordialitat i la seva serenor desvetllava la confiança. La seva paraula i la seva mirada transmetien la densitat de la seva personalitat. El seu mig somriure li obria les portes de la conversa, tant amb els qui anaven a la missa dominical com els qui es quedaven a parlar al banc de la placeta de Sant Serní. En Simó Duró, president de les Associacions de la Gent Gran del Principat d’Andorra, agraí al cònsol de Canillo el record de l’esperit de servei pastoral del pare Cebrià Baraut, i va dir: “a Ordino i a la Massana, el pare Cebrià acudí sempre que mossèn Roc li demanà; fet que succeí durant molts anys. Sempre estava disposat a ajudar”.
El monjo savi aprofitava les anades a Canillo per furgar en els arxius de la rectoria, on moltes vegades se li feia de nit sense que se n’adonés. Algunes cases pairals aprofitaren la bonhomia del savi de Montserrat a Canillo per presentar-li documents tan antics que ells no sabien què hi deia. El bon monjo els féu una traducció al català d’avui.
El pare Cebrià Baraut fou l’ànima d’Urgèlia i de Quaderns d’Estudis Andorrans. Quan aquests encara portaven el perfum de la impremta, el pare Cebrià reunia a l’àgora d’AINA els mossens d’Andorra i alguns dels seus amics seguidors del seu treball d’investigació per fer-ne la presentació. Els seus comentaris portaven a la comprensió de tots aquells que érem profans en la matèria, a la vegada que ens feia estimar la nostra història medieval. La trobada es tancava amb un dinar de germanor. A les postres, ens ofrenava la sorpresa: “una separata dels textos que feien referència a la parròquia de Canillo”.
Quan amb el jeep d’AINA passejàvem fins al primer llac dels Pessons, m’havia confiat moltes vegades: “La meva vocació de monjo m’ha fet do de l’esperit que ha unificat tot allò que era i volia ser: donar-me al Senyor i a les persones per la pregària i per la ciència”.
Cebrià ens encoratjava a tirar endavant l’obra d’AINA. Quan m’enfadava amb els qui em posaven pals a les rodes, el monjo em recordava: “Ramon, els catalans són persones de pacte.” Agraeixo al meu amic pare Cebrià el referent que m’ha estat pel seu esperit de servei i per la seva manera de practicar la solidaritat. Els donatius que es guanyava amb el seu treball els donava a qui sabia que li feien falta a condició de demanar-los un servei. ¡Meravellosa manera de fer almoina sense ferir a qui la rep! Les pujades dels monitors d’AINA al pic del Canigó eren preparades al xalet dels monjos de Montserrat d’Engordany. Ell els preparava una estada al monestir de Sant Miquel de Cuixà amb la corresponent lliçó sobre el monaquisme. Al començament d’un nou curs, AINA prepara un temari de nou lliçons. Cada any el mostraven al monjo bo i savi, a qui li agradava posar-hi la seva cullerada. Els parlava de la Trobada de Joves a Montserrat i de la Vetlla de Santa Maria. El Mestre buscador deia als joves monitors: “Si nosaltres els humans no som capaços d’obrir camins lluminosos per on caminar als infants que són mereixedors de la nostra estimació, ens allunyem del tot de l’Evangeli”.
El plat fort de l’homenatge fou la Xerrada sobre Cebrià Baraut a Canillo de mossèn Benigne Marquès, amic i deixeble. “Durant més de trenta anys l’he tingut a l’arxiu investigant”, em confia el mossèn arxiver del Bisbat d’Urgell. Mossèn Benigne oferí als canillencs les dades biogràfiques de Dom Cebrià Baraut i dels seus treballs i remarcà que “la principal aportació seva a la història d’Andorra fou la publicació dels cartularis, el cartulari de la Vall d’Andorra segles IX-XII, Andorra 1988, i el cartulari de la Vall d’Andorra, segles X-XIII, Andorra 1990. Afegí mossèn Benigne: “Fundà també i dirigí les edicions de Monumenta Andorrana, el 1965, i els Quaderns Andorra, el 1976”.
El testament del Monjo –bo i savi– fou “Nostra Senyora de Meritxell. 1873-1998. Patrona del Principat d’Andorra.” Dom Cebrià, afeblit encara més per la seva delicada salut, s’havia negat a escriure la història de Meritxell. Moltes vegades li havien suplicat. Havia escrit sobre la Moreneta, sobre el Miracle, sobre Núria. Finalment accedí a escriure sobre Meritxell a condició que: a) la portada fos obra de l’artista Sergi Mas; b) que fos llibre de text per als ainistes, dels quals un valor del seu ADN és “fer país”; c) que li fornís fotografies i altre material. Mossèn Benigne féu una descripció transversal del llibre, capítol per capítol. Ressaltà l’arxiver urgellenc els catorze documents pouats al Vaticà, al Bisbat i a Ca la Vall amb els quals cloïa la primera part del llibre pensada per a la mainada i persones del poble rural.
El pare Cebrià, per motius de salut, ja no va poder presidir la presentació del llibre que tingué lloc la primera setmana de setembre del 1998. El substituí l’escriptor andorrà Antoni Morell, un fidel admirador de la seva obra des que era secretari del govern andorrà.
En la sepultura d’un monjo, tots els germans monjos prenen un mos de terra i el dipositen sobre les despulles. L’església de Canillo, seguint el gest emotiu i de pregària, hi diposità el llibre Nostra Senyora de Meritxell amb la dedicatòria: “Gràcies, amic Cebrià. Espera’ns a la falda de la meva Confident.” Era el dilluns de Pentecostes del 2003, dia de l’Aplec de Santa Fe d’Organyà, del Vilar i comarca. Avui, festa de l’Exaltació de la Creu, festa major de l’Areny de Canillo que guarda l’esglesiola romànica de Santa Creu, els canillencs s’han sumat als homenatges del Vilar de Cabó i d’Andorra al pare Cebrià Baraut. A les postres del dinar de germanor, tots els participants han rebut com a regal el llibre Nostra Senyora de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra de Dom Cebrià Baraut.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477