Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

El pare Cebrià Baraut i Andorra

Actualitzada 23/09/2017 a les 06:42
A començament de mes ens trobàvem amics i familiars del pare Cebrià Baraut al Vilar de Cabó, davant el monument que el recorda. El trobareu a peu de car­retera, a mà dreta tot venint de Cabó, una mica més enllanet de l’església de Sant Miquel. El monument va ser erigit l’any 2011 a iniciativa de l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet, dedicada a diferents activitats culturals al municipi de Cabó. Va ser el dissabte 2 de setembre, a mitja tarda, amb la presència i parlaments de l’alcalde de Cabó, Josep Marquès, de l’arquebisbe Joan-Enric Vives i del pare abat de Montserrat, Josep Maria Soler. Ja el dia abans, al vespre, al seminari diocesà, el catedràtic de ciències de l’antiguitat i de l’edat mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jesús Alturo, ens havia fet una conferència dedicada al pare Cebrià Baraut. El despert especialista en paleografia, codicologia i diplomàtica, recordà les capacitats d’estudi i de treball del pare Cebrià, i les seves excel·lents tasques de transcripció de textos medievals, base sobre la qual els historiadors actuals poden desenvolupar còmodament els seus estudis. I és que, tal com va dir el pare abat de Montserrat a un historiador que el saludava abans de tornar d’Organyà cap al monestir, “el pare Cebrià va fer la feina dura”, fet que possibilita molts estudis actuals de forma còmoda i eficaç.
Del pare Cebrià Baraut i Obiols justament ens en parlarà a Andorra dilluns vinent l’arxiver del bisbat d’Urgell, mossèn Benigne Marquès Sala, que tan bé va conèixer el pare Cebrià i de qui en serva un record inesbor­rable. Van ser tantes les hores emprades per ell a l’estudi dels pergamins que custodien els arxius d’Urgell, i tantes les hores dedicades a la seva transcripció per a la posterior publicació, que mossèn Benigne Marquès sempre en destaca la voluntat de treball i la seva extrema cura, tant en l’estudi documental com en la seva interpretació. Un treball d’investigació posat a l’abast de tothom, editat per la Societat Cultural Urgel·litana, creada pel bisbe Joan Martí l’any 1977, i publicat a través d’Urgellia. Anuari d’estudis històrics dels antics comtats de Cerdanya, Urgell i Pallars, d’Andorra i la Vall d’Aran. Els 18 volums publicats fins ara s’iniciaren sota la direcció del pare Cebrià Baraut. Quan aquest morí, l’any 2003, fou rellevat per mossèn Benigne Marquès, igual com succeí amb la publicació Quaderns d’Estudis Andorrans, editada pel Cercle de les Arts i de les Lletres del Principat d’Andor­ra des del 1976, promoguda i dirigida pel pare Cebrià. Ens en parlarà, de la vinculació amb Andorra, el mateix mossèn Benigne, a la sala de la Llacuna, dilluns vinent a les vuit del vespre, convidat per la Societat Andor­rana de Ciències, a donar una conferència en record del pare Cebrià, emmarcada en els actes de celebració del centenari del seu naixement.
La relació del pare Cebrià amb el Principat d’Andorra arrenca de lluny, quan a mitjan dècada dels seixanta comença a residir durant una bona colla de mesos al Principat. La comunitat benedictina de Montserrat ja hi tenia presència física des de feia trenta anys, quan l’abat Antoni Maria Marcet va fer bastir a les Escaldes els edificis de l’hostal Valira i el garatge, que seria més tard escola i després cinema. Els pares benets Enric Graner i Ambrós Caralt són també recordats i foren de gran ajut per a l’Esteve Albert en la representació del Pessebre Vivent a Engordany aquell ja reculat any 1955. La residència dels monjos de Montserrat, però, era al carrer Fiter i Rossell, edifici que després vendrien per establir-se al solà d’Engordany, en un xalet als Barrers de Guem. En tenim una fotografia entranyable, del pare Cebrià davant de la màquina d’escriure, amb el fons de la muntanya andorrana que es veu per la finestra i que reproduïm. És un tast del que durant el centenari del pare Cebrià anirem descobrint en relació amb Andorra, tant d’ell com dels altres monjos i, al capdavall, de la incidència del monestir de Montserrat en la vida social i cultural andorrana.
  • #1 Angels Codina
    (23/09/17 14:11)

    Felicitats per l'article. El pare Cebriá Baraut, mereix tot el reconeixement de tots per la seva tasca erudita i transmissora de tant coneixement.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477