La importància d'escoltar

Qui no s’ha trobat amb un interlocutor que sembla que t’escolta però en realitat només et sent, tot just per poder mantenir la conversa? En reunions de feina, en debats polítics, en qualsevol discussió, és fàcil trobar-se amb persones que escolten sense mantenir una escolta activa. Si el tema no és del tot del nostre interès o si la conversa s’allarga més del compte, certament no és fàcil mantenir l’atenció en allò que ens explica l’orador. Ràpidament ens posarem a pensar en allò que farem quan arribarem a casa, en les trucades que hem de fer o en qualsevol altra banalitat com el color de la camisa del nostre interlocutor. I no deixem de banda les nombroses distraccions externes, com poden ser les converses del voltant o mirar el mòbil. En la societat actual, on tot va accelerat, enfocar l’atenció molta estona en una sola activitat és, cada vegada, més difícil. Per aquest motiu, es tendeix a fer reunions i xerrades més curtes perquè s’ha demostrat que, passats uns minuts, deixem de centrar-nos en la conversa. Això potser millora l’efectivitat de les reunions, però no soluciona la dificultat de tenir una escolta efectiva. No poder centrar l’atenció en una conversa és un problema, però, des del meu punt de vista, encara és més greu el fet de trobar-nos enmig d’una tertúlia on només parla un dels interlocutors sense deixar l’oportunitat que s’expressin els altres. Es tracta de persones que estan encara més lluny de saber escoltar, ja que no mostren cap mena d’interès en les opinions que puguin expressar els altres. Potser tenen una alta capacitat per parlar, però també un important egocentrisme que els fa pensar que tenen la veritat absoluta. Com seria el món si tothom tingués desenvolupat el difícil art de saber escoltar i empatitzés amb el missatge de l’altre? De ben segur, millor. No hi hauria malentesos, hi hauria molta més comprensió, més diàlegs, més acords, menys desavinences i menys conflictes.