Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Deu anys després

Les pintures de Santa Coloma recuperades el 2007 i l’espai expositiu propi
Actualitzada 18/09/2017 a les 07:33
    Robert Pastor
Els frescos romànics de l’església de Santa Coloma van arribar el 2007, recuperats amb el pagament milionari en euros d’un contracte de compra. Es van poder veure durant una temporada a les antigues sales del Govern, a la desapareguda caserna central del cos de bombers, i tots els que els van (vam) veure probablement coincidiran en la magnificència d’aquestes peces.
En el seu moment es va debatre l’oportunitat i l’abast de la inversió realitzada per tornar a disposar de quelcom propi, i si no es devia intentar abans una reclamació per la via judicial internacional, més llarga, lenta i sense èxit garantit ni avaluació dels costos.
Les pintures del magister, per coherència amb els esforços per recuperar-les, però sobretot pel seu valor artístic i històric, incalculable, bé es mereixen una exposició pública permanent, que posi fi a l’emmagatzemament a les dependències de Patrimoni, juntament amb tants objectes arqueològics, que igualment haurien de posar-se a l’abast de la mirada del públic, de la ciutadania nacional i dels visitants amb inquietuds culturals.
Amb el temps i l’evolució del cost de la vida en general, sovint el que havia semblat un pagament astronòmic es relativitza i potser acaba semblant més que raonable. I amb la sensació –o constatació– estesa que la cultura és la ventafocs en els programes i les actuacions polítiques de les administracions, una inversió d’aquesta mena és una oreneta de primavera, tot i la validesa d’aquella dita adaptada de l’holandès per Johan Cruyff que “un colom no fa estiu”.
Era i és, doncs, necessari més que lloable, que aquestes obres valuoses es puguin veure pràcticament cada dia, i probablement més d’una vegada, per tot­hom que ho vulgui.
Dit tot això, resten alguns dubtes o preguntes sobre la decisió finalment adoptada amb la convocatòria per a la construcció de l’edifici singular, ben a prop de l’església d’on van ser arrencades, per mostrar-les.
En primer lloc, si cal una altra construcció de nova planta, amb un cost final que no s’intueix petit. Pensem en la incertesa que plana sobre la realització final de El Núvol, en part sobre el solar de les que van ser les sales d’exposicions governamentals i en el qual pot trigar la realització i entrada en servei de les noves instal·lacions, si no fa marxa enrere un proper executiu sortit de les properes eleccions que ja comencen a preparar-se.
Cal afegir que al darrer programa electoral amb el qual Demòcrates per Andorra va obtenir una segona majoria absoluta al Consell hi havia, negre sobre blanc, el compromís de creació d’un museu nacional, tan desitjat al món nacional de la cultura i del qual val a dir, hores d’ara, aquella frase en català que “el més calent és a l’aigüera”. Seria un retret important que podria esgrimir l’oposició, en el supòsit no tan probable que un programa alternatiu doni transcendència a aquesta inquietud, d’un àmbit que tampoc acostuma a figurar entre les prioritats de la gestió dels gabinets sorgits dels vots, qualsevol que sigui el seu color.
Tornem a la nova construcció. Caldria saber si no hi ha un altre espai, ja construït i més o menys fàcil de condicionar, com a alternativa més raonable i assumible, i si el que s’ha previst millora o no les perspectives de tornar a presentar la candidatura del monument colomenc al catàleg de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, un cop millorat l’entorn, que va ser causa de la desestimació anterior.
Alguns malden –maldem– per veure com és el projecte de Jordi Batlle Jordana –els cognoms de vegades ofereixen unes coincidències capricioses– que se suposa que serà sotmès a exposició pública per qui vulgui i hi pugui presentar al·legacions.
I no podem oblidar la declaració personal feta per l’arqueòleg Pere Canturri (a.c.s.), que el lloc natural i més adient per als frescos és aquell d’on van sortir. Caldria una acceptació per part del bisbat i, sens dubte, unes obres de condicionament per establir el microclima necessari per a la conservació i per establir les mesures i elements per garantir-ne la seguretat. Serien més difícils i costoses que una construcció de nova planta?
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477