Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Nadal

Un no ningú que ho és tot, com qualsevol de nosaltres
Actualitzada 14/09/2017 a les 06:30
Sí, ja ho sé. En teoria em tocava escriure sobre Meritxell o la tornada a l’escola i la inauguració oficial de la recuperació de la quotidianitat i els bons propòsits, però ja sabeu que no giro gaire rodó i que solc sortir per qualsevol tangent. I noi, va com va: una notícia surrealista del diari, la fresqueta d’aquests dies i la veïna de dalt m’han dut el Nadal abans que arribés Sant Esteve.
Estic amoïnada. Tinc un parell d’amigues, fins fa poc ben desconsiderades amb el seu aspecte físic, que han decidit començar un règim estrany. Per ara, diuen, seguiran el precepte de fer abstinència els divendres i no beuran alcohol els dies de festa de guardar (no sé què guarden, però “colenda” em sona a cul i no penso dir-ho). Del tabac i del sexe no n’hem parlat, però ja podeu comptar: d’aquí a no res segur que també els deixen de banda i es passen a engruixir les files dels qui no mengen ni beuen ni fumen ni... (va, tampoc diré “carden”, que és lleig).
Pitjor encara: aquesta atea confessa, fullejant el llibre L’art d’època moderna a Andorra: segles XVI-XVIII, publicat recentment pel departament de Patrimoni Cultural, s’ha vist llagrimejant, amb l’ànima empetitida, davant les imatges dels santcristos de les esglésies de Sant Julià i Sant Germà de Sant Julià de Lòria i de Sant Romà de les Bons d’Encamp. Mirant-los no he trobat cap déu, però he vist l’home: eixut, masegat, nafrat, ensangonat, patètic, carn de la carn, sang de la sang, trist i asserenat alhora, nu i desvalgut... He vist la imatge de tots nosaltres despullats de tot allò amb què ens empolainem i ens emmascarem, de tots nosaltres sense la prepotència i l’autosuficiència amb què vivim... Un no ningú que ho és tot, com qualsevol de nosaltres. I, per acabar-ho d’adobar, aquest matí la veïna m’ha venut un ciri de no sé què de penjar galindaines nadalenques a l’edifici on vivim per celebrar Nadal... i li he dit que sí!
Ni jo em conec! Que algú certifiqui que soc jo, si us plau! Però, mentrestant, perdoneu-me si goso demanar que algú dels de dalt, vist tot això que explico, esbrini si és fruit d’una tendència general o de la influència d’algun capellà nou que ha arribat a terres andorranes i que ens està escalfant el cap.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477