Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

El buscall

Actualitzada 10/09/2017 a les 06:39
Imagino l’escena en blanc i negre. El Miquel té dotze anys i surt de casa a boca de dia. Els galls li treuen les lleganyes a l’alba. Al cel tremola el primer llostre d’un matí fred i enterbolit. Sembla que el sol encara ronseja rere el perfil fosc de les muntanyes. Ara queden lluny els dies feliços de l’estiu, quan ajudava a casa aviant les ovelles o pujant el menjar als prats de dall on el pare aplegava herba. Encara més lluny en el record se li apareixen flaixos de quan van engudronar la carretera per la qual ara va a peu, camí de l’escola. A part dels llibres, porta un buscall ben sec. Tots els alumnes han de dur un tronc per a l’estufa que escalfa la classe. Un buscall, un tronc, un tió. Llenya que fa que l’estudi passi millor i escalfi amb les seves flames la intel·ligència, la imaginació i la curiositat dels estudiants.
Ara cremem un altre foc. Han passat uns seixanta anys i el net del Miquel (que es diu com el seu avi) no porta un buscall, sinó una tauleta. Com ha canviat la pel·lícula, eh? Ara tota la canalla va amb les seves tauletes com petits profetes en miniatura baixant del mont Sinaí. És l’evolució. O la revolució, qui sap. En dues generacions Andorra ha canviat molt. El món ha canviat molt. S’ha fet petit. Ara gairebé tot està a l’abast del dit. Abans arribar a l’escola era complicat però l’estudi relativament senzill. Ara és a l’inrevés. Als nostres joves els toca espavilar-se en un entorn molt més complex. Abans feien amb un llibre i un buscall. Ara han de buscar a la tauleta les flames que encenguin el seu talent. Només espero que també hi trobin les històries de quan els seus padrins anaven a escola. La història de tants nens que encara avui han d’anar a peu a estudi. Això si tenen sort. En molts llocs (i no cal anar gaire lluny), el món continua essent un lloc fred. També espero que la tauleta els ajudi a ser lliures. Que no creguin cegament, com si fossin manaments profètics, tot el que hi trobin. Que aprenguin a destriar el gra de la palla i que esbrinin com trobar el buscall que encengui el desig pel coneixement, la creativitat, l’empatia i la justícia. Que sentin la calidesa de l’humanisme. En el fons res ha canviat. Tant hi fa l’eina utilitzada. Només volem que siguin millors que nosaltres.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477