Cornuts i pagar el beure

Heu jugat mai amb fireta? Com que vaig néixer en un poble que vivia de la ceràmica, la meva fireta era de ter­rissa, fabricada a can Maruny i comprada directament a la bòbila. Hi havia de tot, però a la meva mida: platets, olletes, cassoletes, tassetes, safatetes... Quan vaig ser granada, les meves nebodes ja tenien la fireta de plàstic i es comprava ben embolicada en plàstic en qualsevol botiga de plàstic. Ara les nenes no deuen jugar a fireta, primer perquè no acusin els pares de fer distincions entre nens i nenes i, per sobre de tot, perquè de ceràmica autòctona quasi no en queda i perquè el plàstic ja fa temps que ha esdevingut un dels pecats mortals de la societat plastificada en què vivim.

No sé si a vosaltres us pren així com al petit vailet, que us exalta el nou i us enamora el vell i que no sabeu ben bé on heu deixat les claus, però jo, us ho asseguro des d’ara, amarada de poesia clàssica, és quan dormo que hi veig clar. I l’altre dia, fent una becaina, ho vaig veure claríssim: no ens fan pagar per la bossa de plàstic, sinó per les nanses de la bossa.

Un cop desperta, i tocant de peus a terra, vaig voler-me’n encertir i, com que la quotidianitat no té res a veure amb la poesia, vaig arreplegar el BOPA: “Les bosses de plàstic molt lleugeres sense nanses, però, són necessàries per raons d’higiene, subministrades com a envàs primari per a aliments a granel, el que contribueix a prevenir el malbaratament alimentari. La prohibició s’aplica a les bosses de plàstic molt lleugeres amb nanses.” I au, la poesia per terra i la manipulació institucional cada vegada més clara: no em cobraran la bossa de plàstic a deu o quinze cèntims d’euro, sinó que em cobraran cinc o set cèntims i mig per cada nansa de bossa de plàstic.

Desenganyem-nos, potser soc folla d’una dolça metzina, però no soc tan crèdula per pensar que amb les bosses de paper no s’arrasen boscos o que contaminen més les nanses de la meva bossa de plàstic que el plàstic amb què estan embolicats els productes que compro (paper de cuina, fruita i verdura, peix...) o els diners de plàstic amb què pago. Que em volien recordar que soc cornuda i pago el beure? No calia. Fa temps que, encara que no dormi, ho veig clar.