La tribuna

De Cabó a Montserrat

Com li agradava al nostre pare Cebrià, ja gran, llegir qualsevol referència a la vall de Cabó i amb quin delit comentava els noms dels indrets estimats ja en la seva jovenesa

Creat:

Actualitzat:

La primavera de l’any 1914, el dia 21 de maig, arribava al món a Cal Roca del Vilar de Cabó un nen a qui batejarien amb el nom de Francesc de Sales Baraut i Obiols. La vida de petit de qui temps a venir seria monjo de l’abadia de Montserrat amb el nom de Cebrià, va tenir en el bressol de la vall de Cabó, carregada d’història lligada al nom dels Caboet, els moments propis de la infantesa d’una família nombrosa, amb els jocs i correries comuns a tots els menuts i la curiositat sempre a punt per mirar les coses dels voltants. Al petit Francesc de Cal Roca, la vall de Cabó el va omplir amb la llum dels seus matins, neta i renovellada cada dia, i de les seves tardes, quan la claror tan característica de l’ampla i lluminosa vall, es comença a marfondre amarant les altes penyes que barren i captiven la vista per la banda de migdia, coronant les atapeïdes boscúries de pins de l’obaga; mentre per la banda de tramuntana la tarda s’ajau a poc a poc en les costes atapeïdes de garriga i plantes aromàtiques de la muntanya d’Ares, als peus de la qual la vinya, les oliveres i els ametllers aporten el toc humà del conrear la terra. Els matins i les tardes d’esbarjo i d’ajuda en les tasques pròpies de la pagesia van quedar gravats en la memòria geogràfica d’aquell nen la resta de la seva vida. Com li agradava al nostre pare Cebrià, ja gran, llegir qualsevol referència a la seva estimada vall de Cabó i amb quin delit comentava els noms dels indrets estimats ja en la seva jovenesa. I si el mantell de la natura expressada amb tanta amplitud a la vall de Cabó l’impregnà el jorns a l’aire lliure, un altre mantell, el de la fe i la pregària, van encaminar-lo cap a la devoció i l’estudi. Ens podem imaginar la mare a la llar de Cal Roca, amb els fills asseguts davant el foc a terra, resant i escoltant els coneixements de la història popular pervinguts de segles generació rere generació.

De ben segur que, encara un nen, amb deu anys, quan va partir cap a l’abadia de Montser­rat a estudiar, de la mà del seu oncle Salvador Obiols, que n’era monjo, se n’endugué les primeres beceroles de la història dels Caboet amb ell. I devia mostrar ben aviat talent i delit per la història i els papers quan, ja encaminat a la vida monàstica, als dinou anys, tingué al seu càrrec l’arxiu de Montserrat, en ser requerit el pare Anselm Maria Albareda i Ramoneda, que era arxiver de Montserrat, a la prefectura de la Biblioteca Vaticana. Però poc va durar la comesa com a arxiver. La guerra civil trucava a les portes i la sotragada va fer emprendre el camí de refugi cap a Alemanya, al monestir de Maria Laach, on prosseguí estudis de filosofia. Un any després, el 1937, es traslladava a l’arxiabadia de Beuron, també a Alemanya, per emprendre els estudis de teologia. L’any 1939 anirà a Roma per seguir estudis a l’Ateneu Pontifici de Sant Anselm, des d’on retornarà a Montserrat el 1940. L’any següent, el 1941, seria ordenat prevere a Montserrat pel bisbe de Tortosa i administrador apostòlic de Lleida, Manuel Moll.

I a Montserrat faria vida de pregària i d’estudi el nostre pare Cebrià Baraut i Obiols. Temps tindrem aquest any del centenari del seu naixement de parlar-ne, perquè el seu treball d’investigació centrat principalment en la història medieval de les Valls d’Andorra i del bisbat d’Urgell, excel·leix i és un farell per a tot estudiós que s’hi vulgui endinsar. En efecte, la tasca de transcripció dels documents guardats als arxius del bisbat d’Urgell, que dugué a terme treballant incansablement i de manera curosa, fan més planera la investigació i l’estudi a les noves generacions d’historiadors. Ens en parlava ahir al vespre, al seminari de la Seu d’Urgell, el catedràtic de paleografia de la UAB, Jesús Alturo, de l’obra del pare Cebrià, en la conferència inaugural del seu centenari. I avui a la tarda, al Vilar de Cabó, el recordarem davant el monument que els Amics de la Vall de Caboet van fer-li l’any 2011, amb la presència del pare abat de Montserrat i de l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra. Convidats hi sou.

tracking