Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

La vida és breu

No em solia semblar tan veloç el temps...
Actualitzada 30/08/2017 a les 06:47
Quina cosa no ha passat ara mateix al moment que la recordes? Ara mateix seia infant a l’escola del filòsof Soció; ara mateix començava a portar plets, ara mateix vaig desistir de portar-ne més, ara mateix ja no podia portar-ne. Infinita és la rapiditat del temps, més visible encara als que el miren enrere. Car ell enganya els que esguarden el present, talment és lleu el pas de la seva precipitada fuga. En demanes la causa? Tot el temps passat és al mateix lloc: es mira tot alhora, jau tot plegat. Tot ell cau en el mateix pregon. I altrament, no podria haver-hi llargs intervals en una cosa que és brevíssima. El que vivim és un punt, i menys i tot que un punt, i encara, aquesta cosa tan petita, la natura l’ha enganyada amb l’aparença d’un llarg espai; d’un tros n’ha fet la infància, d’un altre, la minyonia, d’un altre l’adolescència, d’un altre una certa davallada de l’adolescència a la vellesa, d’un altre la vellesa mateixa. En una cosa tan breu, quants esgraons ha posat!...
No em solia semblar tan veloç el temps, i ara m’apar d’una rapiditat increïble, sigui perquè sento acostar-se’n el terme, sigui perquè he començat a adonar-me de les meves pèrdues i a comptar-les... Diu Ciceró que ni que li doblessin la vida, no tindria temps de llegir els poetes lírics. En el mateix compte posa-hi els dialèctics, la ignorància dels quals és més àrida. Aquells diuen futilitats a gratcient, aquests es pensen fer alguna cosa. No nego pas que no se’ls hagi de mirar, però només mirar, tot saludant-los de passada, amb l’únic objecte de no ser enganyats, creient que contenen algun tresor gran i secret...
Dona’m exhortacions contra les dificultats... Eixampla les estretors del meu temps. Ensenya’m que el bé de la vida no radica en la seva extensió, sinó en el seu ús, i que bé pot succeir, i molt sovint succeeix, que el que molt ha viscut hagi viscut poc...
(Com heu pogut llegir, un text magnífic, fi, profund, didàctic, vàlid,... Escrit quan ja s’han superat els 65 anys i retirat de la vida pública. I que nosaltres, lectors amb 2.000 anys de distància, només el podem entendre quan arribem als 40 anys. És part de la Carta XLIX de les Lletres a Lucili, uns escrits d’autoajuda del coach Sèneca.)
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477