Abraçades al món

Tornem a ser víctimes de la involució de l’ésser humà, de la insaciable set de poder, i amb cada atac el món és menys món. Evolucionem en tots els sentits, però encara no hem estat capaços de canviar un cor, d’erradicar la maldat. No assimilo que en ple segle XXI, l’extremisme i la barbàrie continuïn sent protagonistes i que els monstres no siguin llegendes sinó realitat. És fàcil deixar-se portar per la ràbia, però no ens poden convertir en el que volen. Han sorgit molts conflictes amb el col·lectiu musulmà i m’entristeix que es vulgui entorpir la convivència, l’amor i el respecte que ens tenim. És molt injust que paguin justos per pecadors i em fa mal veure com promouen l’odi entre nosaltres. Jo no hauria pogut suportar ser jutjada i atacada socialment pels actes horribles comesos en fals honor a la meva religió, actes que no em representen. Entenc, doncs, que aquests tampoc els representi. El que sí que em representa són aquells actes tan emotius i tan humans que em recorden d’on vinc i on vull continuar estant. Hi ha un vídeo que parla per si sol: “Soc musulmà, no soc terrorista. Si confies en mi fes-me una abraçada”, persones de tot tipus, nacionalitats i creences s’apropen d’una en una a fer-li una abraçada. Les emocions i els sentiments parlen per si sols, encara se’m posa la pell de gallina... Jo hi crec i hi continuaré creient. Crec en les persones, per sobre de la seva llengua o religió. Crec que existeixen bons cors de tots els colors arreu del món i que continuarem responent amb el que ells més odien: amb amor. Molt a desgrat seu, al nostre món sempre hi haurà una abraçada per a aquell que ho necessiti. Això és el que m’omple i m’enorgulleix de les persones amb qui convisc, de la societat a la qual pertanyo, que malgrat el sofert i l’infinit dolor, no perd la bondat del seu cor i continua creient en el poder de l’amor per sobre de l’amor pel poder. Que s’uneix i camina unida sense por.