Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Barcelona, sense por

Continuarem gaudint dels nostres espais i de la nostra llibertat, i no caurem en l’error de pensar que els qui professen altres idees són infidels, persones a les quals cal eliminar
Actualitzada 21/08/2017 a les 21:08
    Ramón Villeró
Barcelona. Una de les ciutats més boniques del món. Establerta davant de la Mediterrània, entre dos rius, i protegida per la serra de Collserola. Una ciutat oberta, on tothom és benvingut i que mai ha fet distinció de races o religions. Tolerant amb les idees, com a tants altres indrets del món occidental. Una ciutat, una societat de portes obertes que ha costat molts segles construir i que el terror no s’emportarà amb la seva pitjor manifestació.

Avui, primer, respecte i acompanyament a les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils; després, el crit unànime: no tenim por. No us tenim por. Ni a Barcelona, ni a qualsevol altre racó del món. Continuarem gaudint dels nostres espais i de la nostra llibertat, i no caurem en l’er­ror de pensar que els qui professen altres idees, religioses, polítiques o culturals, són infidels, persones a les quals cal eliminar. No, no ho farem.

Aquí, al centre del cor, i al centre de Barcelona, tothom és lliure de pensar i de creure el que sigui, sense fer mal a ningú, i així seguirà sent. Barcelona és universal i és lliure. No pertany a una sola ideologia, sinó a la de tots. Tot­hom pot dir i expressar el que vulgui respectant els altres.

Escric avui des d’Andorra, des de la meva casa a Ordino, i em sento més barceloní que mai.

Barcelona és la ciutat que sempre m’ha acollit entre els seus somnis, compartint-los amb els meus. I el meu cor batega amb ella.

Aviat tornaré a Barcelona, a passejar pels seus carrers. Pels seus carrers que també són els meus, i baixaré caminat per la Rambla, amb la memòria de les víctimes innocents i sentint la llibertat que desemboca al mar.

Barcelona immortal en la meva memòria i en la meva sang. La ciutat que per primera vegada vaig veure tot entrant per una Diagonal quan era un marrec, i que em va semblar una avinguda de llum que m’absorbia i em reclamava. La ciutat on temps després veia des de Sarrià, des de la finestra de l’habitació d’un internat i que simbolitzava aquella llibertat que anys després vaig poder abraçar i que des de llavors mai he deixat de sentir.

Barcelona, t’estimo. Barcelona meva, Barcelona lliure, Barcelona, sense por.
Etiquetes
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477