Creat:

Actualitzat:

Poques vegades la Vuelta ha presentat un cartell com el d’enguany. A la sortida de Nimes hi haurà cinc dels deu primers classificats al Tour de França, amb Chris Froome i Romain Bardet, primer i tercer classificats, al capdavant, seguits dels corredors amb més futur d’Itàlia i de Gran Bretanya, Fabio Aru i Simon Yates, i acabant amb l’adeu d’un històric espanyol: Alberto Contador. A més, també hi haurà cinc dels deu primers classificats del Giro. Entre ells, Vincenzo Nibali, Ilnur Zakarin o els joves Adam Yates i Bob Jungels. Estem parlant d’un gran cartell en el qual segurament només manquen dos grans noms, el de l’holandès Tom Dumoulin, vencedor de la ronda tran­salpina, i el de Nairo Quintana, però la seva absència té una explicació.

El primer és un dels millors contrarrellotgistes del món i vol preparar amb temps el Campionat del Món, que començarà poc després del final de la Vuelta, mentre que el segon porta una temporada molt carregada i el seu rendiment ha deixat bastant que desitjar. Ara li toca descansar i pensar en la pròxima temporada, en la qual s’haurà de jugar el lideratge del Movistar contra Mikel Landa, que vol adquirir galons després d’haver ajudat Froome a guanyar diversos Tours els darrers anys. Ell tampoc hi serà, però les exhibicions que va donar a les dues grans anteriors van ser molt superiors a les del colombià, tot i que va ser un dels damnificats d’aquella moto que va decidir aturar-se al mig de la carretera.

Un Vuelta carregada de noms i que passa per Andor­ra només dos dies després de començar a rodar. Podria semblar un inici més propi del Giro, però ells van acabar la quarta etapa a l’Etna, un port de primera categoria, després d’haver escalfat les cames amb un de segona. L’opció de la Vuelta és arribar fins a la Comella, de segona, i haver pujat dos de primera que només ho són per la distància, no per la duresa de les seves rampes. Sembla un recorregut pobre que desaprofita les muntanyes més dures dels Pirineus. El ciclisme mo­dern es caracteritza per de­sestacionalitzar la muntanya, i des del punt de vista de l’espectacle és una gran idea, però amb un final com el de dilluns, no n’hi ha prou. Així que, menys noms i més muntanya, si us plau.

tracking