El nou terrorisme és imprevisible i difícil de detectar. Estem davant d’una nova forma de guerra on no lluiten els militars ni els soldats. Les trinxeres són les ciutats on s’amaguen les cèdules ter- roristes camuflades entre la multitud.
Les víctimes: qualsevol vianant o turista que estigui en el lloc triat.
Atemptats com el de dijous a Barcelona, el de París, a Niça anteriorment, entre molts altres, segueixen el mateix model.
Feina difícil per als cossos de seguretat poder detectar i desemmascarar els terroristes, la majoria fanàtics disposats a tot per fer vessar sang i fer sentir la seva veu. Un informe publicat aquesta setmana explica que entre 1.200 i 3.000 europeus que han combatut amb el moviment jihadista Daesh a l’Iraq i Síria podrien tornar als seus països d’origen.
Persones amb coneixements d’explosius i armes, ensinistrades per a la guerra i pertorbades al servei d’uns ideals fanàtics. Autors potencials de nous atemptats imprevisibles.
El nou terror és instal·lar la por en la quotidianitat de les persones, fer sentir la inseguretat a la pell. Busquen el ressò mediàtic per reivindicar els seus objectius, el seu combat.
Un joc brut de cartes marcades on les víctimes són els més innocents, una lluita que, evidentment, té interessos darrere i que recluta cada dia nous adeptes.
Nous models d’odi i de lluita que no podem permetre que ens facin retrocedir, no podem deixar que s’instal·li novament la por.