Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Les set claus

Està en el camí

Actualitzada 19/08/2017 a les 06:50
A menys que reduïm les nostres expectatives en tot el que pretenem fer i fem, mai ens sentirem prou realitzats. Sempre serem com aquell viciat jugador de casino que es queda al costat de la ruleta i pensa: “sols una vegada més”, amb l’esperança que surti el número que el farà ric. És natural i propi de l’ésser humà desitjar i voler més del que es té, estem dissenyats per ser així. La plenitud personal i la felicitat neixen de l’esforç per fer que es compleixin els nostres desitjos i els nostres somnis. La clau de l’èxit no està a esperar que la plena satisfacció únicament arribi al final del camí, sinó que radica a buscar-la en el mateix camí. El viatge sempre és millor que el lloc de destí. Viure obsessionat per trobar el sentiment de felicitat al final del trajecte, és una quimera. Pensar que únicament obtindrem el veritable confort quan hàgim arribat al destí, és missió impossible. Creure que la plena satisfacció no arribarà fins que culminem el nostre anhelat projecte, quan concloem el viatge, molt probablement ens generarà estrès, ansietat i desil·lusió. En el camí de la vida podem trobar espais meravellosos, petits paradisos i bonics jardins. També assaborirem moments màgics i probablement irrepetibles; la calor d’una mà, les vibracions d’una abraçada, el plaer d’un somriure. No oblidem mai que són veritables tresors que hem de guardar i preservar dins de la nostra ànima, i rescatar en aquells moments en què inevitablement apareixerà la tristesa, la por i l’ansietat. Alfred D’Souza, desè arquebisbe d’Agra a l’Índia va escriure: “Moltes vegades he pensat que per a mi la vida estava a punt de començar, la vida de veritat. Però sempre hi havia un obstacle en el camí, quelcom per resoldre primer, algun assumpte per acabar, temps per passar, un deute a pagar; després la vida començaria. Fins que un dia em vaig adonar que aquests obstacles eren la meva vida.”
  • #3 Jordi
    (19/08/17 14:58)

    A mi J Carles , m ha vingut al pensament la famosa frase, el camí , es far caminant . Caminant aprens a regular las pasas , la respiració , per quan baixas o pujas o simplement planejas , acceptar las irregularitats i apendra a caminar estimar ....

    Respondre
  • #2 camins!!!!!!
    (19/08/17 13:14)

    tots tenim un cami el problema es que hi ha autopistes per uns, autovies, carreteres generals, segundaries, camins engodronats, camins de terra, camins predrosos i camins emboscats... son mitjans de transport el que cal es humanisme per part de tots i sobretot per els que tenen els mitjans. El pobre que va descalç per un cami emboscat o pedragoç per més que vulgui no arriba a bon port, per aquesta raó els sermons eclesiastics son bons per els que van bé, per donar-se bona consciencia.... deu no es igual per a tots, per aixó contiuo pensant que som les persones que tenim de ser humanistes, un futbolista de 220m te un cami placid peró el cami d'un imigrant acaba al fonds del mar. menys biblies, menys corans... i mes HUMANISME i segurament que entre tots trobarem el bon cami.

    Respondre
  • #1 No esta mal..
    (19/08/17 07:18)

    Gràcies Carles

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts