Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Pederàstia a Austràlia

Una comissió creada arran dels d’abusos a menors denunciats recomana que els sacerdots que coneguin casos a través del secret de confessió n’informin la policia
Actualitzada 17/08/2017 a les 21:31
Recentment els casos de pederàstia, on hi ha involucrats sacerdots o persones que tenen menors sota el seu control (professors d’educació física, directors de cors) és un tema d’escàndol d’abast mundial. Fins i tot el mateix papa Francesc ha exigit “tolerància zero” dins l’Església catòlica davant d’abusos sexuals comesos a parròquies, corals, col·legis o despatxos, que van sortint a la llum i que esquitxen religiosos, seglars i en darrer terme la mateixa Església catòlica. Massa sovint l’opinió pública s’escandalitza davant nous casos d’abusos gràcies que algunes de les seves víctimes (rarament dels pederastes) ho denuncien. És el preu del seu alliberament, d’un martiri que han suportat durant molts anys.

Dels atemptats a la persona humana un dels més execrables és, sens dubte, l’abús que es fa d’un menor –nen o nena– molts dels quals han de suportar les seves seqüeles durant tota la vida o, en el millor dels casos, a partir que exterioritzen el seu patiment. I si aquest abús és produït per un sacerdot, monjo o seglar amb contacte amb menors que, en teoria, la societat veu com a persones exemplars, de confiança, el mal és doblement condemnable.

Fa cinc anys, el 2012, que a Austràlia, arran de casos de pederàstia denunciats, es va crear la Comissió Real de Respostes Institucionals a l’Abús Sexual Infantil que va elaborar un informe, Justícia Criminal, que no s’ha donat a conèixer fins fa ben pocs dies. Una de les recomanacions que fa aquesta comissió és que els sacerdots que sàpiguen actituds d’abusos sexuals a menors a través del secret de confessió n’han d’informar la policia o es poden enfrontar a càr­recs penals.

Aquest informe destaca que no s’ha de donar “cap excusa, protecció o privilegi” als capellans que no ho denunciïn davant la policia, i no podran al·legar que els ho impedeix el secret de confessió.

Amb aquesta mesura l’esmentada Comissió el que pretén és millorar l’atenció a les víctimes, les quals són nens i nenes, i per tant més vulnerables, i alhora sancionar amb més duresa els agressors tinguin el rang que tinguin.

Això ens remet directament a un dels aspectes més sagrats de l’Església catòlica: el secret de confessió. Un secret regulat pel dret canònic on en el paràgraf primer del cànon 983 diu: “El sigil sacramental és inviolable, de manera que queda terminantment prohibit al confessor descobrir el penitent, de paraula o de qualsevol altra manera, i per cap motiu.” Per greu que sigui la confessió (fins i tot si es tracta d’un assassinat) el confessor no ho pot delatar. I en cas que ho faci el sacerdot queda automàticament excomunicat. Expulsat de l’Església catòlica.

El que sí que pot fer el confessor és imposar al penitent la pena que vagi davant del jutge i reveli el fet que acaba de confessar. I per gran que sigui el pecat confessat, si se’n penedeix, no li pot negar l’absolució ni, per descomptat, la comunió, en cas que aquest, per les circumstàncies que sigui, s’hi adhereixi.

L’informe Justícia Criminal proposa sancions penals de qui sabent-ho no denunciï casos d’abusos. Les investigacions arrenquen, com hem dit, a l’any 2012 i segons els càlculs dels investigadors un 7% dels sacerdots catòlics que van treballar entre els anys 1950 i 2010 a Austràlia van ser acusats d’abusos sexuals. Es van rebre queixes de 4.500 persones per presumptes abusos a menors comesos per uns 1.800 membres. Però no sols l’Església catòlica és acusada d’abusos a Austràlia, sinó també l’Església anglicana. Mentre que el 22% d’australians es confessen catòlics, el 13% diuen ser anglicans.

Entre el juliol del 2012 i el juny del 2015, els tribunals de Nova Gal·les del sud, la capital del qual és Sidney, van abordar uns 2.604 casos d’abusos sexuals, dels quals en un 40% els seus acusats van quedar absolts.

Francis Sullyvan, director executiu del Consell de Veritat, Justícia i Reconciliació de l’Església catòlica, ha manifestat que si les recomanacions de l’informe Justícia Criminal es converteixen finalment en llei, els membres del clero australians es veuran en la tessitura d’“obeir la llei o sofrir les conseqüències”.

El secret de confessió, pel seu hermetisme, ha estat i serà motiu de debat, on els moralistes i autoritats d’ètica no es posen d’acord. També ha estat motiu i tema de ser tractat en novel·les i també en pel·lícules.

El dilema és si ha de prevaldre el secret de confessió o els drets d’uns nens i nenes que han estat víctimes d’abusos.

El tema promet un debat ètic que caldrà seguir atentament perquè ens interessa molt.

Tolerància zero amb la pederàstia, com molt bé diu el papa Francesc.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477