Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
Foc i lloc

Quins ous!

Actualitzada 17/08/2017 a les 06:33
Des de la cuina, deixatant un parell d’ous amb cervesa per fer una truita ben melosa, sento que a la televisió parlen de la crisi dels ous. Com que pensar fa ser burro, pobra de mi, em ve al cap l’última imatge que he vist d’en Trump i en Putin, tots dos de costat, escarxofats cadascun en una butaca, oberts de cames com dos primats (desenganyem-nos: no són gaire res més) que es desafien per veure qui els té més grossos. Però no hi veig la crisi per enlloc i aleshores se m’esbor­ra la figura d’en Putin i m’apareix la d’en Kim Jong-un al costat del sòmines americà, però esborro la fotografia: algú diria que aquests dos sí que tenen un bon parell d’ous, però jo soc de l’opinió que més aviat els tenen que se’ls trepitgen, tot i que poden provocar una bona crisi si algun de tots dos troba massa pèls als ous o un dels dos en té els ous plens. I encara penso en una tercera possibilitat: estan parlant de la filla d’una amiga meva que encara no ha sortit de l’ou i que, tot i no tenir rovell, es veu amb cor de retreure aneu a saber què a la seva mare.
Doncs res. Ni una cosa ni l’altra ni la de més enllà. Un cop la truita feta, cap al menjador a sopar i, en la repetició de les notícies, m’adono que la gallineta d’en Llach (“ja no vull pondre cap més ou / a fer punyetes aquest jou / que fa tants anys que m’esclavitza”) tenia tota la raó del món. Resulta que la crisi dels ous té a veure amb unes pobres gallines enxubades dins gàbies a les quals han regat amb una mena de pesticida que els és vedat (es veu que han de patir papar­res, puces i polls per tal de no perjudicar els humans que se’ls foten els ous). Quins ous!
Havent sopat, amb el whisky i el cigarret a punt, agafo els Poemes satírics d’en Sagarra. Els obro per la Balada de Fra Rupert i, tot llegint-la, la sento recitada per la Xirgu davant d’en Lorca a Barcelona el 1935: “Gustós, senyores, m’avinc / a explicar-vos com els tinc. // Els tinc grossos i rodons / com els Pares Felipons. //...// I tenen un toc tan suau / com els collons de sant Pau. // Són peces que fan lluir / com els de sant Agustí. //...// No hi ha el món un tal encert / com els ous de Fra Rupert”. Riure’s del mort i de qui el vetlla: heus aquí la mare dels ous!
  • #1 Rimentol
    (18/08/17 19:28)

    Tinc un grapat de nebots que, quan em veuen, el seu primer deuvosguard és: “Tens ous'”. I la meva resposta de sempre: “I tant! Sempre en porto un parell al damunt!”. Però, ai las!, el seu interès no és pel que em penja entre cames, sinó pels ous de xocolata Kinder. (Per cert, ja sabeu que ara en fan per als nens amb embolcall diferent del de les nenes. Estic esperant amb candeletes alguna protesta sonada de les femellistes!)

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477