Mai s’havia vist un interès tan gran per ser candidat a Raonador del Ciutadà. De fet, aquesta figura, que ha estat exercida per Ricard Fité, Pere Canturri i l’actual Josep Rodríguez, semblava fins ara un lloc destinat a persones honorables amb una trajectòria més o menys reconeguda i afí a qui mana. No els trauré la rellevància que els pertoca, ni menystindré els informes que preceptivament ens han anat presentant any rere any, però sí que hi ha una sensació –o almenys jo la tinc– d’una figura menysvalorada pels propis poders i que compta poc en l’engranatge del nostre Estat de dret.
Sense menystenir les persones que fins ara han representat aquesta institució, segurament ja és hora de fer un salt endavant i amb la vista posada en la propera elecció i tenint en compte la gran quantitat de postulants al càrrec, fora bo tenir en compte les funcions d’un Raonador del Ciutadà, la necessitat que tenim els ciutadans de sentir-nos emparats per algú davant dels abusos de les institucions i, per tant, que exerceixi les seves tasques amb vehemència, si cal. I això vol dir que sigui algú amb caràcter, amb sensibilitat social, poc avesat als amiguismes polítics, que actuï d’ofici si veu algun indici i que no esperi la queixa del ciutadà. I que la persona escollida generi un gran consens a la cambra parlamentària, que s’eviti passar el rodet taronja d’imposició del seu candidat i que el nom proposat ja superi una primera votació amb el suport de dues terceres parts del Consell General, la qual cosa reforçaria el caràcter transversal de la institució i, en conseqüència, els ciutadans en sortirien beneficiats.