Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

El Barça i la seva cara més humana

Els seguidors i els esportistes culers en general s’han de sentir orgullosos d’un club que quan va passar la desgràcia de l’accident al Chapecoense va reaccionar amb rapidesa
Actualitzada 10/08/2017 a les 21:08
Dilluns passat l’FC Barcelona va guanyar el Trofeu Joan Gamper en derrotar, per 5 a 0, l’equip mexicà del Chapecoense. Però el resultat i el guanyador, en aquesta ocasió, és el menys important. Avui voldria destacar la cara més humana, més solidària, d’un club com és el Barça, fet per estar a l’elit del futbol europeu i mundial.

Crec que els seguidors culers i els esportistes en general s’han de sentir orgullosos d’un club que quan va passar la desgràcia del 28 de novembre passat en què aquest modest club mexicà va sofrir un accident d’aviació en el qual van morir 71 persones, va reaccionar amb rapidesa invitant el Chapecoense a participar al Trofeu Joan Gamper.

Rebobinem. Parlem primer encara que breument d’aquest modest club mexicà. El 10 de maig de l’any 1973 neix aquest club i quatre anys després (1977) guanya el seu primer campionat estatal en vèncer l’Avaí a la final per un gol a zero. L’any següent (1978) per primera vegada participa a la primera divisió de la lliga i va acabar a la posició número 51.

L’any 2002, per raons comercials, el club es diu Associaçao Chapecoense Kinndermann. Quatre anys després (2006) recupera el seu nom original, Associaçao Chapecoense de Futebol, aconseguint guanyar el trofeu Copa Santa Catarina. El 2007 aconsegueix, per tercer cop, conquerir el campionat catarinense. I va disputar la sèrie A de la lliga, la primera divisió, per primera vegada a la seva història la temporada de 2014. Dos anys després arribem al 2016, i el Chapecoense faria història en classificar-se per a la final de la Copa sud-americana, després d’eliminar el club històric San Lorenzo de Almagro gràcies al valor afegit dels gols en camp contrari. I el fatídic 29 de novembre del 2016 (encara no fa un any) el Chapecoense es faria tristament famós quan el vol 2.933 de la Companyia LaMia, que traslladava l’equip mexicà a Medellín (Colòmbia) per enfrontar-se a l’Atletico Nacional en la seva primera final de la Copa sud-americana, es va estavellar poc abans d’arribar a l’esmentada ciutat colombiana. En l’accident (per sobrepès?) hi van perdre la vida 71 persones: gairebé tota la plantilla del primer equip, el cos tècnic, l’equip directiu i els periodistes que anaven a cobrir l’esdeveniment. Només sis persones van sobreviure a l’accident. Un informe preliminar indicava que l’avió –un Avro RJ85– anava sobrecarregat de pes i amb el carburant mínim.

L’avió es va estavellar al Cerro Gordo, a només cinc minuts de la pista d’aterratge de l’aeroport José María Córdova, a una altitud de 3.300 metres. Primer de tot va xocar la part posterior de l’avió i per això la cua va quedar sobre el cim de la muntanya i el fuselatge i la cabina van quedar escampats més avall.

La notícia va commocionar els afeccionats del club en particular i els dels altres equips en general davant d’aquella terrible tragèdia. La solidaritat emocional es va disparar i un dels primers a reaccionar va ser, com ja hem avançat, el Futbol Club Barcelona, invitant al cap de pocs dies el Chapecoense a participar al Trofeu Joan Gamper. I el dia 7 passat tres dels supervivents d’aquell equip que havia sofert aquell tràgic accident van ser al Camp Nou amb una emoció continguda mentre la resta de jugadors i el públic en general exterioritzaven amb els seus aplaudiments, dempeus, l’emoció, la solidaritat que ha d’imperar sempre quan passen desgràcies com la que va viure aquest equip mexicà encara no fa un any.

Probablement ha estat el Trofeu Joan Gamper més desigual de tots els que s’han celebrat però en canvi segur que si la vara de mesurar és la solidaritat aquest és sens dubte el més rellevant.

Jo no vaig anar al camp a veure in situ el matx. El vaig veure per la televisió com tants altres seguidors del Barça. És evident que m’interessava veure per primera vegada el nou entrenador, Ernesto Valverde, i alguns jugadors repescats com ara Deulofeu. I els gols –salsa del futbol– de Deulofeu, Busquets, Messi, Luís Suárez i Denis.

Però el resultat, els gols, els detalls tècnics eren secundaris. Per això ja hi ha l’entrenador. El dia 7 molts culers alhora érem del Chapecoense. I és que per damunt del futbol i els triomfs hi ha les persones.

De ben segur que molts afeccionats al futbol d’aquí i d’allà van veure amb bons ulls aquest gest que honora el Barça invitant el Chapecoense.

Al Gamper hi va guanyar la cara més humana del Futbol Club Barcelona.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477