Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

Andorranitzar els periodistes

DA vol facilitar el sentiment de pertinença i d’identitat al país dels periodistes i altres col·lectius. Fer-ho seria fer un flac favor a l’objectivitat de la professió
Actualitzada 10/08/2017 a les 06:48
Demòcrates per Andorra va celebrar el 20 de maig passat el quart congrés ordinari de la formació que governa el país i té la majoria parlamentària des de fa sis anys. Com és habitual, al congrés es van aprovar una sèrie de ponències, una de les quals es titulava Enfortiment de les mesures integradores a fi de facilitar el sentiment de pertinença i d’identitat al país. Va ser aprovada, com les sis que es van presentar, per unanimitat. Un dels col·lectius que s’havia d’andorranitzar, copiant el discurs de l’exministre d’Educació espanyol José Ignacio Wert, que en el seu dia va apostar per espanyolitzar els alumnes catalans, era el de periodistes. La ponència, presentada per l’exministra d’Educació del primer Govern de DA Roser Suñé, no deixava lloc al dubte: “Els periodistes que treballen al país arriben de fora, sovint de Catalunya, i traspassen els seus referents a Andorra amb una visió sobre la realitat andorrana construïda a partir de paràmetres que pertanyen a una altra realitat. Aquesta és una tasca dels caps de redacció, però es podria plantejar alguna acció des d’algun àmbit de l’administració.”
No deia cap mentida l’exministra. La gran majoria dels periodistes que treballen en tots els mitjans de comunicació andor­rans són catalans o provenen de territoris de parla catalana. Fins i tot n’hi ha que no ho són (ni catalans ni dels territoris) i que han après la llengua, que alguns voldrien veure minimitzada o directament perduda, que els permet viure de la seva professió.
El que no van voler veure Suñé i els seus companys de partit, o directament no hi van pensar, són els beneficis que té per a la professió i per a la ciutadania a la qual serveix que els periodistes pertanyin a “una altra realitat”. Un és claríssim. Amb comptades excepcions, Andorra no ha de patir el periodista hooligan com passa als països veïns.
Periodistes a qui en el camí de la utòpica objectivitat els poden superar els sentiments, la ideologia o la pertinença al país on treballen, que és el seu, a diferència del que els passa a la gran majoria de comunicadors d’Andorra, que per començar poc es poden implicar políticament quan no tenen cap tipus de dret polític al lloc on viuen.
Però això és molt positiu per als seus lectors, oients i televidents. Permet, per exemple, a un periodista criticar DA quan veu que el dia que es va presentar la querella contra el ministre Jordi Cinca pel cas Orfund el Govern i el partit optaven per no opinar en tractar-se d’un afer personal i que el dia que la querella s’arxiva constata com el Govern fa un comunicat i el partit una roda de premsa per comentar la resolució. Però la manca d’andorranitat també permet al periodista criticar l’oposició. Tots, liberals, PS i SDP, van demanar la dimissió del ministre per la querella. I el dia que s’arxiva cap d’ells va voler dir ni una sola paraula.
  • #4 llibertat d'expressio
    (10/08/17 14:16)

    estem en un país de llibertats no penso que l'administració tingui que posar el nas enlloc. Malhauradament tots abem que els mitjants de comunicació especialment escrits son propietat de noms i cognoms, majoritariament provinents de la politica, o de l'empresa. Per aixó penso que no es te que carregar contra el periodista el cobra del seu amo i si realment escriuen lo que pensen veure i surt publicat o bé son amb el be neplacit de la direcció o xapo a la direcció per deixar la llibertat d'expressió. de totes maneres el que llegeix no es tonto, te el seu punt de vista. Potser estan pensant que els lectors els hi passa com a molts politics que son els ninots de les cupules dels partits. Que son o han estat politics perqué son docils.

    Respondre
  • #3 Eduard López Mirmi
    (10/08/17 13:12)

    Un periodista te sentiments, ideologia i pertinença, com qualsevol ésser humà. Que no tinguis drets polítics en un país tampoc vol dir que no puguis opinar al respecte, bàsicament si ets periodista i vas exercint la teva professió. Penso que la ministra el que volia dir és que s'entengui la realitat andorrana per part dels periodistes. és el mínim que se li pot exigir a un prefessional. Una altra cosa és que quan un periodista OPINA pot opinar el que vulgui, però quan INFORMA, s'ha de ser coneixedor, objectiu i sobretot contrastar-ho tot.

    Respondre
  • #2 Pep
    (10/08/17 08:58)

    Crec que malgrat tot, hi ha molt bons periodistes al país. Integrar-se, como tots ho hem fet, és viure a Andorra i adaptar-te i mirar el país com si fos teu. Sovint es treballa amb més il.lusió i objectivitat, sense perjudicis de families importants, de coneguts... O amb por de dir la veritat. 

    Respondre
  • #1 Carles Campolongo
    (10/08/17 07:21)

    Totalment d'acord amb la Roser Suñé: el fet de que hagi tants separatistes als mitjans de comunicació és un perill per la nostra soberanía davant una improbable independéncia catalana, ja que qualsevol sap que és una ideología expansionista basada en la mentida dels paisos catalans, sobre la que aquests periodistes poden crear estat d'opinió.

    Respondre
4
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477