Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
La tribuna

McCain, una lliçó de coherència

El senador republicà va impedir amb el seu vot que prosperés la iniciativa de Trump de posar fi a l’‘Obamacare’, que deixaria16 milions de persones sense cobertura sanitària
Actualitzada 09/08/2017 a les 06:48
    Manuel Cusachs
El senador John McCain, de 80 anys, d’Arizona, del Partir Republicà dels Estats Units (EUA), i dos senadors (senadores en aquest cas) republicans més van sumar els seus vots als 48 dels demòcrates, impedint que es derogués l’Obamacare (51 vots en contra i 48 a favor) que el president nord-americà, Donald Trump, del mateix Partir Republicà, havia proposat i que hauria deixat sense cobertura sanitària setze milions de conciutadans.
Alguns observadors de la política dels EUA consideren que amb la seva actitud McCain (convalescent d’una extirpació tumoral al cap) ha donat una lliçó democràtica en ser coherent amb la seva actitud bo i desobeir ni més ni menys que el seu president, Donald Trump. Un Donald Trump que l’havia criticat –insultat– despietadament quan en la darrera campanya electoral va dir que McCain només era un heroi de guerra (al Vietnam) que va ser capturat per l’enemic i que ell preferia els que no es deixen atrapar.
Als EUA és freqüent que els polítics electes vagin per lliure en alguns moments, ja que es deuen primer al seu electorat que al seu partit. I a vegades voten de manera diferent en les consignes.
Val la pena veure quin és el perfil de John McCain.
Neix el 29 d’agost del 1936 (farà aviat 81 anys) a la base militar de Coco Solo, zona del Canal de Panamà controlada pels EUA. La seva família paterna està lligada al servei militar d’alts càrrecs. El seu pare va ser almirall de l’armada i el seu avi, també.
Cursà estudis a l’Episcopal High School graduant-se l’any 1954. La tardor d’aquell mateix any ingressa a l’acadèmia naval i quatre anys més tard es gradua. Entra com a aviador naval a Pensacola (Florida) i a Corpus Christi (Texas). Com a bombarder John McCain participà a la guerra del Vietnam a l’operació Rolling Thunder, que durà tres anys (del 1965 al 1968) i provocaria 182.000 morts, la majoria dels quals civils. El 26 d’octubre de l’any 1967 el seu aparell va ser abatut. A causa de l’accident va quedar ferit de les dues cames i un braç. I fet presoner i torturat. El govern comunista del Vietnam en feu publicitat propagandística. Li oferiren la llibertat a canvi d’acceptar que havia comès crims de guerra. John McCain es va mantenir ferm i no acceptà el xantatge. Cinc anys després, el 15 de març del 1973, fou finalment alliberat. Ha estat condecorat amb l’Estrella de Plata, la Legió del Mèrit, la Creu de l’Aviació al Servei Distingit, l’Estrella de Bronze i el Cor Porpra. Se li atribueix la frase següent: “Ara, el més important és seguir endavant. No vull viure sent solament un presoner de guerra.”
En el terreny personal McCain es casa amb Carol Shepp (1965), una model de Filadèlfia, adoptant els dos fills que ella tenia. Posteriorment ell i Carol tindrien una filla, Sydney. Al cap de quinze anys (1980) es van divorciar. L’any següent (1981) es casa amb Cindy Hersely, filla del rei de la indústria cervesera d’Arizona. John McCain té set fills: quatre de biològics, dos que tenia la seva primera esposa i amb Cindy Hersely va adoptar una nena de l’orfenat de la mare Teresa, de Calcuta.
L’any 1993, quan en tenia 57, se li detecta un càncer de pell i l’any 2000 li van extreure un melanoma maligne que tenia a la cara. I el mes de juliol d’aquest mateix any es va fer públic que el senador republicà tenia un càncer al cervell del qual va ser operat amb èxit.
En el terreny polític ens situem l’any 1981, quan es retira de la marina, i l’any següent (1982) és elegit per a la Cambra de Representants essent reelegit el 1984. Dos anys després, arran de la retirada del veterà senador Barry Goldwater, es presentà com a candidat del Partir Republicà. Seria reelegit en tres eleccions consecutives: 1992, 1998 i 2004. Ha estat president del comitè de relacions exteriors, del comitè de transport, comerç i ciència del Senat (1997-2005). Com a senador es guanyà a pols la fama de dissident, sobretot en afers de política internacional i la defensa. Donà suport, al Congrés, a l’Estat d’Israel, a la guerra del Golf Pèrsic (1997) i a la invasió de l’Iraq (2003), per enderrocar Sadam Husein.
Dins del seu partir, el Republicà, guanyà reputació en dissentir en aspectes polítics. És un ferm opositor a la indústria del tabac, que considera nociva per a la salut pública, i es manté intransigent davant la influència dels diners a les campanyes electorals. Discrepa amb el seu partit en matèries com les relacions sexuals entre dues persones del mateix sexe. I tampoc està d’acord amb la política que afecta la immigració. Però si hi ha una faceta que el caracteritza és el seu mal humor. A vegades ha tingut alguna relliscada de bocamoll, com quan el 1998 va atacar el llavors president demòcrata, Bill Clinton, burlant-se de la seva filla Chelsea i de retruc de la fiscal general, Janet Reno, quan en un acte públic va arribar a dir: “Per què Chelsea és tan lletja?” I ell mateix va sentenciar: “Perquè sa mare és Janet Reno.” I va haver de demanar disculpes públicament. Al pur estil de Donald Trump.
L’any 2000 va ser bandejat pel Partir Republicà a la campanya per la presidència donant suport aquest a George W. Bush, i l’any 2004, el de la reelecció, ho tornà a intentar amb el mateix resultat. El 2008 McCain s’enfrontaria finalment al demòcrata Barack Obama, perdent clamorosament.
La seva enemistat amb Donald Trump no és cap secret. Ben segur que això també ha influït en la seva decisió final. Però per damunt de tot hi ha la fidelitat als seus principis i en aquesta ocasió ha tornat a desobeir les directrius del seu partit, impedint així que milions de conciutadans, els més desfavorits, quedessin sense cobertura sanitària.
I Donald Trump, amb un pam de nas.
Etiquetes
  • #1 Nihil novum sub sole
    (09/08/17 14:53)

    Res de nou sota el sol, el senador John McCain juga amb Trump al policia bo i el policia dolent, tot un clàssic per confondre les grans masses i d'aquesta manera perpetuar el poder dels qui utilitzen aquests titelles polítiques mediàtics.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477